Torna el Foment

Confirmat! El Bar Foment tornarà a obrir les seves portes. Després de mesos de tancament i de rumors sobre el seu futur, fa unes setmanes es va saber que Eduard Rifà substituiria a la mítica família Ruiz al capdavant d’un dels bars més emblemàtics i amb més història de Manlleu. I pel que em diuen els meus amics, ben informats, sembla que l’obertura podria ser d’aquí poc, el mes que ve o l’altre.

D’una banda, és una llàstima que la família Ruiz no puguin seguir comandant el bar que tantes nits d’oci ha donat a tantes generacions de manlleuencs, però és una gran notícia que El Foment torni a obrir les portes i torni a completar el trio d’històrics del carrer Enric Delaris: Xauxa, Foment, Brindis (als que ara, des de fa uns anys, s’hi ha de sumar el Manlleuet).

Després de la pèrdua del Parramon, que segueix inexplicablement sense amo, Manlleu no es podia permetre perdre un altre dels seus referents. Qui és o ha viscut alguna vegada a Manlleu, sap de la importància del Foment pel nostre poble o té alguna anècdota per explicar: la castanyada amb en Jordi vestit de castanyera, la Feria d’Abril, la punxada de barril, les partides de botifarra, els monòlegs, etc. Allà hi vaig viure la meva primera borratxera, aniversaris dels meus millors amics, llarguíssimes partides de futbolí, timbes de carrilet i també nits sense transcendència, és clar. Però la gràcia del Foment és que qualsevol nit podia convertir-se en una nit “diferent”.

Potser no era el bar més bonic de Manlleu, ni el que tenia la millor carta o el que feia els millors combinats, ni tenia terrassa a l’estiu… però tenia alguna cosa que el feia únic. Una personalitat guanyada a base d’anys i de “batalletes” que cap altre bar podia igualar: els pernils penjant, les fotos d’en Rufi, l’Alejandro voltant amunt i avall i en Jordi darrera la barra, sempre amb un acudit a punt. Coi! Si fins i tot en “Saras”, el base del Barça, hi va anar a esmorzar abans de casar-se a Manlleu! Qui més pot presumir d’això?

És per això que m’alegro que el Foment torni a obrir les seves portes. I m’agrada sentir que serà aviat, i que mantindrà la confiança en la mateixa gent que hi havia en l’anterior etapa. El llistó està alt, però té l’avantatge que la clientela ja la té feta. Molt malament hauria de fer les coses perquè els manlleuencs de tota la vida li retirin la confiança.

A més, Manlleu necessita que el Foment torni a obrir les portes per ampliar la seva oferta de restauració i, sobretot, d’oci nocturn. I és que després de l‘època de la bombolla festiva, amb Carpes, discoteques i pubs, Manlleu ha passat a l’altre extrem. De ser el centre de la festa d’Osona, a poder-se comptar amb els dits d’una mà els bars on es pot fer una cervesa més enllà de la mitjanit. Des d’aquesta humil columna, doncs, desitjo tota la sort del món a l’Eduard Rifà i la seva família i els felicito per la valentia d’obrir un dels bars amb més història de Manlleu. Signat: un client de tota la vida.