Aturar el fracking

Estem en una època marcada per la utilització d’anglicismes i paraules incomprensibles per la majoria de mortals. Aquests dies es parla molt del fracking. Però què vol dir aquesta paraula? Parlant en plata i en català, significa que una empresa multinacional ha vingut a casa nostra per foradar la terra fins a 5.000 metres de profunditat (cinc quilòmetres en vertical). Una vegada fets els pous, a l’interior hi provocaran explosions per trencar la roca i introduir-hi milers de tones d’aigua a molta pressió i centenars d’additius químics d’alta toxicitat, amb la finalitat d’extreure gas i petroli. Resumint: volen foradar la terra, contaminar el subsòl i les aigües subterrànies, endur-se el gas i el petroli que suposadament hi ha emmagatzemat i quedar-se amb els beneficis que se’n deriven, a costa de malmetre el territori i posar en perill la salut de les persones. Això és el fracking, també conegut com a fractura hidràulica.

Fa mig any, la Generalitat va donar permís a l’empresa anglesa Teredo Oils United per investigar la presència d’hidrocarburs a l‘àrea de vuit municipis d’Osona, així com vuit més del Ripollès i vuit de la Garrotxa. En un principi, el permís comportava una fiança de protecció i restauració del medi natural de més de 5,8 milions d’euros; però després del recurs presentat per l’empresa, aquesta fiança es va reduir considerablement.

Miraculosament, el passat 15 de març, davant de l’incompliment per part de l’empresa Teredo, titular de les condicions establertes en l’autorització, el Govern li va retirar el permís d’investigació d’hidrocarburs, deixant-lo sense efecte per fer prospeccions en el subsòl d’una àrea de 51.200 hectàrees. Aquesta retirada de permís serà ferma si la multinacional no presenta al·legacions en el termini legal estipulat, si aquestes són estimades. Sembla, doncs, que de moment s’ha aturat el projecte.

El permís anul·lat afectava vuit municipis d’Osona (Vidrà, Santa Maria de Besora, Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Orís i Santa Maria de Corcó), vuit d’El Ripollès (Campdevànol, Les Llosses, Ogassa, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Seguries i Vallfogona de Ripollès) i vuit de La Garrotxa (Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Riudaura, Olot, Santa Pau, la Vall d’en Bas, les Preses i Sant Feliu de Pallerols). En total afecta una superfície de 50.000 hectàrees.

Aquesta notícia va alertar molts sectors socials de les comarques implicades, visualitzats en les organitzacions polítiques ICV, la CUP i ERC, a banda, una vegada més, en els ecologistes del Grup de Defensa del Ter. Mica en mica, a les veus d’alarma s’hi va sumar el Consell Comarcal d’Osona, que va presentar al·legacions al projecte i, posteriorment, han anat sorgint moviments d’oposició i municipis que es manifesten públicament en contra del fracking. Ara, el rebuig social comença a ser clamorós. Darrerament, a més, una vintena d’entitats d’arreu de Catalunya van crear la Plataforma Aturem el Fracking.

Com que els manaies de torn acostumen a anar de bracet de les multinacionals i sempre blasmen els crítics que s’oposen als mètodes contaminants de recerca d’energia i els acusen de no tenir alternatives, el moviment anti-fracking té respostes clares i planteja “la necessitat d’una transició energètica vers les energies renovables (de generació descentralitzada, transparent i democràtica), les millores d’eficiència i la reducció del consum energètic (implicant canvis des dels estils de vida, al model territorial, industrial, de transport, de producció agrícola…).

La primera batalla va començar a Riudaura, municipi garrotxí que reclama l’anul·lació del permís d’investigació d’hidrocarburs a Teredo, coincidint amb les declaracions del responsable de la multinacional, Phillip Paris, que fa poc va assegurar que a l’estiu iniciarien les extraccions de gas.

Tanmateix, aquesta empresa, també tenia previst prosseguir les prospeccions de petroli en una àrea situada entre Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona. De moment, les prospeccions no prosperaran, però cal evitar adormir-se en els llorers d’una pretesa victòria popular, perquè aquesta mena de multinacional no dorm mai. A tall d’exemple convé recordar la lluita contra l’extracció d’urani que va protagonitzar la comarca d’Osona ara fa trenta-tres anys.

El 1979 es va produir l’esclat d’una importantíssima revolta popular, contra les prospeccions d’urani que la multinacional nord-americana Chevron Oil Corporation efectuava a la comarca, amb la finalitat d’obrir mines a cel obert (sobretot a la zona dels cingles de Tavertet) i explotar aquest mineral radioactiu, amb el vistiplau de la Junta de Energía Nuclear. De la nit al dia van sortir com bolets comitès antiurani a la majoria de pobles de la comarca, que es van coordinar en l’anomenat Comitè Antiurani d’Osona, un organisme popular que va funcionar en base als principis assemblearis. El moviment va tenir el suport de moltes entitats i ajuntaments, que es van adonar del perill real que comportava aquella bestiesa. Una història que ara sembla repetir-se amb el fracking.

A banda d’una intensa campanya de sensibilització, la celebració d’assemblees populars (una que es va fer a l’Institut de Vic va reunir 2.000 persones), l’edició de publicacions i manifestacions multitudinàries, els militants antiurani també van recórrer a l’acció directa. Així, a mitjans de juny, van interceptar dos tècnics de la Chevron que estaven fent treballs d’exploració a Vilalleons. Els militants antinuclears van intimidar, amenaçar i expulsar els tècnics de la multinacional, a qui també van requisar un voluminós plec de papers, plànols, estudis i documentació relativa a les exploracions, que van entregar al Comitè Antiurani. Tot aquest material va ser analitzat per estudiosos i experts en la temàtica nuclear i després va ser lliurat a la premsa, que va esbombar amb ets i uts tota l’activitat que la multinacional feia d’amagat.

Un dels moments culminants del moviment antiurani va ser la manifestació que es va celebrar a Vic el 22 de juny, que va comptar amb la presència intimidartòria de 200 policies de les brigades antiavalots, que van carregar contra els manifestants amb porres i trets de bales de goma. Dies després, una delegació de tècnics del govern espanyol es va entrevistar amb els alcaldes de la comarca per dir-los que les mines d’urani no representaven cap perill. El mes de juliol, dos executius de la Chevron van ser descoberts a la Plaça, quan sortien d’entrevistar-se amb l’alcalde Montanyà; els antiurani els van ruixar amb esprais de pintura i els van expulsar de Vic.

L’acte més important de la lluita contra l’extracció d’urani, va tenir lloc el 14 de juliol al camp de futbol de l’Esquirol, on es van reunir més de 6.000 persones per assistir al Festival Antiurani que es va batejar amb el nom de Visca la Terra! El cartell anunciava les actuacions d’Els Esquirols, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Rafel Subirachs, Ramon Muntaner, Sisa & Melodrama, Duble-Buble, La Clenxa, Tribu i l’Orquestra Sèmola.

Mesos després, veient que les protestes s’anaven ampliant, la companyia Chevron va paralitzar les prospeccions d’urani i va decidir anar a buscar aquest mineral radioactiu a Extremadura. Tres dècades després d’aquests esdeveniments, ha arribat l’hora de mantenir viu el caliu de la revolta. No oblidem que el govern central del PP és un ferm defensor del fracking i és a punt de treure’s de la butxaca una llei que podria obrir la veda a les multinuacionals per fer el que els doni la gana.