Aiguanegoci

Això del segle XXI és una autèntica passada! En poc més d’una dècada trepidant, hem vist una pila de coses absolutament espaterrants. Pocs períodes hi ha hagut a la història tan plens d’esdeveniments insòlits, com aquests darrers anys.

I sobretot a casa nostra! Hem assistit, incrèduls, a la inflada i explosió d’una bombolla immobiliària, hem vist el famós número de màgia del Ministerio de Economía fent desaparèixer dins del barret de copa, -“Alehop!!”- les nostres Caixes d’estalvis de tota la vida. Hem vist un Estatut, néixer i brillar refulgent en el cel, i de sobte, desaparèixer, engolit pel forat negre constitucional. Hem vist esfumar-se drets dels treballadors, conquerits amb anys de lluita i sacrificis, hem vist reduir-se els sous, perillar les pensions, i rècords d’atur històrics. Hem vist trontollar Europa i l’euro, estats a la ruïna, rescatar bancs, desnonar milers i milers de famílies, AVEs sense passatgers, aeroports sense avions, i hem vist empobrir-se vertiginosament tot el país, mentre la banda de lladres de sempre fa espectacles de titelles amb governs i institucions, multipliquen beneficis astronòmics, evadeixen capitals i se’n riuen de tots, mentre se’ns pixen al damunt.

Després de la terra cremada que han deixat les seves darreres orgies, els amos del xiringuito han enfocat la mirada cap a nous objectius. Un dels més prometedors és l’aigua. Un recurs indispensable i estratègic, cada vegada més transcendent per l’economia dels pobles, promet sucosos beneficis. Han donat les instruccions pertinents i ràpidament s’ha muntat la onada de privatitzacions de l’aigua de tots i han aparegut els voltors esbatussant-se per devorar els millors trossos. Agbar-Suez, Acciona, FCC, i tot un seguit d’empreses filials es barallen com galls de panses pel seu tros de pastís. Han convertit un servei als ciutadans en un sucós negoci, el negoci de l’aigua. L’AIGUANEGOCI.

En aquesta mena de “casinos” igual que en els casinos tradicionals, uns hi guanyen i d’altres hi perden. I sempre guanyen ells! Naturalment. No hi ha com fer-se les regles del joc i comprar els àrbitres. I la gent, com sempre, hi perdem bous i esquelles. Els ciutadans veiem multiplicar-se les factures i veiem com es destrueix sistemàticament i implacable, el medi natural, el nostre país, el patrimoni de tots.

No voldria però, deixar-vos només aquest tètric panorama. Això pot canviar, i molt! A més de tantíssimes misèries, aquests temps que vivim, ens ofereixen, -potser per compensar- el privilegi de viure els fets històrics més importants que mai ens hagin succeït. La nostra nació, finalment, s’ha posat dempeus, i camina, decidida, cap a la llibertat. No hi ha marxa enrere. La independència és a tocar. Ben aviat la veurem, i amb ella tindrem les eines i la oportunitat de llançar al foc de l’oblit, tants privilegis insultants, tantes imposicions i agressions, tantes lleis injustes, tanta prepotència, burriqueria, odi i mala llet. Construirem un país nou, obert, amable, just i racional. Per tots. Podem fer-ho i ho farem.

Els ciutadans, mitjançant el nostre llegendari teixit d’associacions i entitats que ens ha permès resistir al llarg del temps, hem de ser els protagonistes. El Grup de Defensa del Ter, estarem amatents a aportar la nostra col·laboració, com hem fet els darrers vint-i-cinc anys.

I per anar entrant en matèria i celebrar-ho, hem muntat una exposició, que hem titulat: “AIGUAVIDA / AIGUANEGOCI”. Una bella combinació de denúncia, reivindicació, vida, natura, poesia i art fotogràfic. Dissabte, 18 de maig a les 6 de la tarda, al Museu del Ter, us esperem per compartir-la i celebrar-ho. No us en penedireu.