50 anys de Sau

El 13 d’agost va fer 50 anys que es va inaugurar el Pantà de Sau, un embassament mític per bé i per mal- d’una llargada de 17 km. i una amplada de 3 Km. A l’acte d’inauguració, molt magnificat pel règim franquista i divulgat a tot Espanya a través del Nodo, el noticiari oficial de la dictadura, hi van fer acte de presència els ministres d’indústria i d’obres públiques. El projecte s’havia iniciat durant la segona República (1931), però no es va desenvolupar fins a començaments dels anys quaranta.

Per acollir els nombrosos treballadors provinents de diferents regions de l’estat espanyol –bàsicament Andalusia- que van participar en la construcció de la presa, paral·lelament es va aixecar el nou poble de Sant Romà, situat sobre l’embassament, format per una colònia de cases per acollir els obrers, xalets per als enginyers, un cementiri, una església, l’escola i una caserna de la Guàrdia Civil. Amb la inauguració del pantà, l’antic poble de Sant Romà, al fons de la vall de Sau, va quedar submergit sota les aigües. Cinc anys després, el 1968 es va inaugurar el pantà de Susqueda.

Recordo perfectament l’ambient festiu que els diumenges regnava al pantà, en els mesos posteriors a la seva inauguració. Jo hi vaig anar quan tenia set anys amb un taxi –un Seat 1.500- llogat pels meus pares. De fet, en aquella època, la majoria de taxistes de Vic van celebrar amb eufòria la construcció del pantà, que per ells va significar uns ingressos extres gens menyspreables.

Els badocs que miràvem embadalits l’embassament desconeixíem que feia milers d’anys que els humans del paleolític ja corrien per zona, tal com demostren els jaciments arqueològics del Cingle Vermell i el Castell Sa Sala, on es van trobar restes de poblaments humans de 20.000 anys d’antiguitat. Els entesos expliquen que els primers pobladors eren caçadors de cavalls salvatges, cérvols, braus; i també recol•lectors de vegetals.

Amb el pas dels segles, van sorgir les parròquies de Santa Maria, Sant Romà, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, així com moltes masies disseminades pel territori. Els habitants dels anys cinquanta del segle passat eren pagesos que cultivaven blat i ordi i tenien ramats d’ovelles, cabres i vaques, a més d’explotar la vegetació per treure’n fusta i carbó.

L’embassament de Sau es va construir per regular les avingudes del riu Ter i emmagatzemar-ne l’aigua, amb la finalitat de produir energia elèctrica i, sobretot, abastar bona part de les poblacions de Girona, Barcelona i l‘àrea metropolitana. El fet és que el paisatge de Sau ja no seria mai més el mateix. A banda d’acabar amb la vida d’un poblet de pagesos, la presa va impedir la migració de peixos i els anys vuitanta va ocasionar greus problemes de contaminació, amb una gran mortaldat piscícola. L’obra faraònica també va ocasionar un canvi en les activitats econòmiques, primordialment de caràcter turístic.

Vint anys després que l’església romànica de Sant Romà quedés colgada sota l’aigua, els membres de l’estrafolari Esbart Recreatiu Palafox (en honor de la figura del general aragonès que va liderar la guerra contra els francesos) i la societat fictícia Astilleros del Ter, van organitzar el primer Periple Pantaner de Sau, una cursa no competitiva amb artilugis flotants no contaminats que durant anys va animar l’oci de molts joves osonencs i va proporcionar espectacle a les masses. La prova consistia en una travessa des de Còdol Dret, prop de Masies de Roda, fins a la presa de Sau, amb l’idea de reivindicar la neteja dels rius i la no extracció d’urani a les Guilleries. La primera edició del periple, el setembre de 1979, va comptar amb la participació de 32 espectaculars barques de fabricació casolana (llits de matrimoni, vaixells pirates, llaunes de sardina a escala, coets…) i més d’un centenar de tripulants. Durant 15 anys el Periple es va celebrar regularment, assolint un elevadíssim nivell de participació i un ampli ressò mediàtic. Al cap de poc, l’experiència d’aquesta cursa va ser imitada ràpidament arreu de Catalunya i a tot l’Estat, on es van organitzar desenes de proves similars.

Ara, el campanar de Sant Romà, apareix regularment als telenotícies com un indicador del nivell de l’aigua del pantà. Però la trempera turística ja no és la dels primers anys, ni el Parador de Sau, impulsat per Fraga Iribarne, passa pels millors moments. La pràctica dels esports nàutics ha davallat fins a cotes molt baixes i els pescadors hi agafen monstruosos silurs gegants, una raça de peixos invasora i depredadora. Mentrestant, la Riera Major –nascuda al Montseny- segueix abocant impassible les seves aigües al pantà, després de passar per sota del fantàstic pont de Malafogassa.