Som-hi!

La meva enhorabona a tots els catalans. A tots els que l’atzar ens ha obsequiat amb la fortuna de ser-ho, en aquest espai de temps singular.

Perquè tenim el privilegi històric de ser aquí en el moment més transcendent, per poder veure i viure uns fets cabdals i apassionants i ser-ne a més, els protagonistes. Allò per el que tants catalans van lluitar i tants van perdre la vida és ara al nostre abast. I ho volem.

Ho he vist, ho he viscut. He vist l’alegria immensa d’un poble en marxa. Un somriure gegantí, del Pirineu fins al país germà. Una gernació d’estels coronant senyeres, un riu de grocs amarant la vella terra catalana. Una nació dempeus.

Aquesta diada, hem escrit amb lletres d’or damunt l’asfalt, una pàgina inèdita i irrepetible de la nostra història. Hem fet bo el vers del poeta que deia que som un poble, que dansa i avança donant-se les mans. I aquest és només el principi. Ens esperen jorns difícils i jorns inoblidables. I els viurem. I els gaudirem.

I tot el món ha vist, atònit, els centenars de milers de catalans, amb les mans preses, mirant somrients cap a la Mediterrània, que ens va veure néixer fa tants segles; mirant a llevant, per on un dia ben proper, eixirà el sol, un matí de glòria, il·luminant un país nou, una Catalunya lliure i sobirana. 

Aleshores començarà de veritat la gran tasca. Però aleshores tindrem totes les eines a les mans per dur-la a terme.