Equips grans, grans equips

Equips grans, grans equips

Les competicions esportives no són només un joc. Més enllà de la competitivitat, de saber qui guanya i qui perd i de vibrar amb els resultats del meu equip predilecte, l’esport moltes vegades em porta a reflexionar sobre qüestions ben vàlides en qualsevol aspecte de la vida. Us convido també a vosaltres a una reflexió d’aquest estil, ja que després de molt rumiar-hi em sembla haver trobat el significat real del que significa comportar-se com un equip gran. Alguns exemples seran d’allò més útils per explicar-ho.

Podem considerar que el Barça de futbol masculí aquesta temporada disposava d’un gran equip, és a dir: una plantilla amb molts dels millors jugadors del món; un equip tècnic preparat, amb bon currículum i competitiu; i una solvència econòmica impecable com a base del projecte esportiu. Com que aquestes eren les condicions de partida, tan l’entorn del club com el propi equip tenien al cap des del primer dia de competició uns objectius: aspirar a conquerir totes les competicions en les que participava (Lliga, Copa del Rei, Champions,...) i ser reconegut com un dels millors equips d’Europa. És lògic que un gran equip es marqui grans fites.

I ara bé la clau de tot plegat. Quan arribem a final de temporada, el “gran equip” blaugrana no ha aconseguit cap dels seus objectius. Avui no discutirem els motius ni fins quin grau l’ha influït la mala sort. Només ens centrem en el fet que, sigui com sigui, no ha complert cap de les expectatives que havia generat en els altres i en ell mateix. El fracàs i la decepció caminen agafades de la mà quan es dirigeixen a l’incompliment d’unes promeses en principi raonables.

Contrastem aquest primer exemple amb un segon que té dos protagonistes osonencs: l’Akasvayu Vic de bàsquet masculí i el Voltregà d’hoquei patins femení. Es tracta de dos equips que tenen molts trets en comú, pràcticament inversos als que hem comentat sobre el Barça, sobretot en un punt: el seu pressupost no figurava ni de bon tros entre els més potents de les seves respectives categories. Pel que fa a les semblances amb el Barça, sí que en comparteixen sobretot l’establiment d’uns objectius a principi de temporada. En el cas de l’Akasvayu Vic era entrar als play-offs d’ascens (és a dir, quedar entre els 8 primers classificats de la LEB Plata), mentre que el Voltregà havia de lluitar per aconseguir el màxim de títols possibles després de l’hegemonia demostrada durant les últimes temporades, però amb les incerteses d’una plantilla amb força variacions i admetent que era molt difícil aconseguir el triomf en les quatre competicions que disputaven.

En els casos vigatà i voltreganès, en contra del que ha passat a can Barça, a final de temporada les fites marcades no només s’han aconseguit, sinó que els resultats han superat amb escreix les expectatives creades: el Vic ha acabat la fase regular en primera posició, adjudicant-se el títol de Lliga i l’ascens directe a LEB Or, mentre que el Voltregà ha afegit a la seva vitrina les 4 copes per les que sortia a la pista: Lliga Catalana, Copa del Rei, Campionat d’Espanya i Copa d’Europa. Això és el que, al capdavall, estic segur que et fa ser un equip gran.

La conclusió que en trec de tot això és que un equip gran és aquell que se supera a ell mateix arribant més enllà del que ningú hauria pogut imaginar. És aquell que és capaç de generar il•lusió a partir de la feina ben feta, de la humilitat i de l’esforç. Comptar amb un gran equip a vegades pot ser important (sempre dóna seguretat jugar amb els millors) però no decisiu. És ben curiós pensar en les trajectòries d’aquesta temporada del Barça, l’Akasvayu Vic i el Voltregà, i jugar amb la ment per poder extreure’n veritables lliçons.

No us sembla tot plegat una bona metàfora sobre com afrontar qualsevol tasca en grup? Tan a l’esport, com en la vida, sembla que el millor és buscar les condicions per aconseguir (sigui partint d’un gran equip o no) generar les dinàmiques de treball i la il•lusió necessàries perquè a la llarga els resultats ens avalin i puguin parlar de nosaltres referint-se a un equip gran. I diuen que formar part d’un equip gran és una de les millors satisfaccions que es poden experimentar en aquesta vida…