EL MEU COS, LA MEVA DECISIÓ

L’anunci per part del govern central de la contrareforma de la llei de l’avortament prevista per aquest octubre, ha fet que enguany el Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament (28 de setembre) hagi cobrat major rellevància.

El canvi legislatiu proposat suposa tornar a la llei restrictiva de 1985, quan l’avortament era recollit en el codi penal, i la pèrdua de drets bàsics per a les dones.

Les dones perdem el dret al nostre propi cos perquè només l’equip mèdic podrà indicar l’avortament i, a més, en tan sols dos supòsits que són difícils de demostrar: el perill real per a la salut física i psicològica de la mare, i la violació.

Les dones perdrem el dret a la nostra sexualitat, imperant la idea religiosa d’equiparar el sexe amb la reproducció. Les dones hem de poder mantenir relacions sexuals lliures, conscients i
sense por, basades en el plaer i la satisfacció.

Les dones perdem el dret a la nostra maternitat perquè aquesta serà imposada en el cas que la dona no vulgui continuar amb l’embaràs. I és evident que la maternitat és quelcom meravellós, però sempre i quan sigui desitjada. Ser mares ha de ser escollit de forma lliure i no pas imposat.

Les dones perdem el dret a la nostra vida perquè en el moment en què ens obliguen a avortar de manera il·legal, hem d’assumir riscos innecessaris quan existeix tecnologia mèdica de qualitat per evitar-los. Evidentment, les dones que tinguin els recursos econòmics per poder anar a l’estranger a avortar en condicions segures, ho faran. Només patiran aquelles que no puguin permetre’s aquest cost.

Molts són els drets que ens juguem amb aquesta llei quan, en realitat, la prohibició de l’avortament no impedeix que les dones avortem (que és l’objectiu principal de la reforma). Si atenem a les dades estadístiques “Idescat”, veiem que en 2008, quan encara regia la llei de l’avortament de 1985, a Catalunya van avortar 26.932 dones, i fa un any, al 2012, ho van fer 21.965 dones. És a dir, amb una llei progressista que dóna drets a les dones, el nombre d’avortaments en quatre anys va disminuir un 18%.

Una dona no avorta per plaer, avorta per necessitat. No es tracta d’una decisió fàcil, porta a molta reflexió i valoració. Quan una dona ha decidit avortar és perquè és conscient que la vida que podrà donar a la criatura no és la que desitjaria per aquesta.

Davant aquesta reforma, no ens queda una altra opció que lluitar i, mentrestant, tornar a adquirir els coneixements de les nostres avantpassades sobre plantes medicinals abortives, com és el cas de la Ruda. Per molt que es vulgui, les dones no ens sotmetrem a lleis patriarcals i eclesiàstiques.

Els nostre cos és nostre, la nostra vida és nostra. #Jo decideixo, Jo desobeeixo.