Música galàctica tradicional

Segons els diccionaris, la tradició (del llatí tradere, “entregar”, “llegar) és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d’alt valor per a la pròpia cultura. La tradició es transmetre verbalment o a partir d’actes comunitaris d’elevat simbolisme. En un sentit més ampli es consideren tradicionals els acte repetits al llarg del temps.

A casa nostra tenim moltes tradicions: els contes i les rondalles, les cançons, les representacions dels Pastorets, les festes anuals (la castanyada, les processons de setmana santa, el pessebre, les cavalcades de reis, els Tres Tombs, els carnavals de Torelló i Centelles, el Carquinyoli,...) i alguns esdeveniments públics molt arrelats al territori, com el Mercat del Ram. Malauradament algunes manifestacions tradicionals com la fira de Reis de Manlleu s’han pansit. Igual que algunes celebracions lúdiques que van tenir bona salut durant els anys 70 i 80, com la Vic-Bojons o el Periple Pantaner de Sau. Però en altres àmbits n’han sortit de noves: el Mercat de la Patata del Bufet d’Orís, en Toca-sons, la Fira d’Herbes Remeieres de Sau o el Mercat del Trasto de Torelló.

En aquest context caldria incloure-hi el Mercat de Música Viva de Vic, que enguany ha commemorat 25 anys. Un esdeveniment amb un quart de segle d’existència ja es pot considerar que és tradicional. De fet, diuen que una generació natural són vint anys, el temps normal que una dona està en condicions òptimes per parir.

El MMVV va néixer com una gran festa, una trobada de músics, una diversió gratuïta i un regal pera al ciutadania. Però a mesura que es va anar imposant l’autèntica finalitat d’esdevenir un mercat, va anar perdent la categoria de festa popular i es va convertir en una fira comercial, amb l’objectiu –ara ja consolidat- de posar en contacte els agents que mouen el món de la música.

Un exemple que palesa la condició de mercat són els speed meetings, unes brevíssimes trobades de vuit minuts entre professionals (programadors i mànagers) per contactar i obrir futures negociacions amb l’objectiu d’arribar, si s’escau, a tancar contractes. D’uns anys ençà, aquesta modalitat de relació entre els agents culturals ja s’està experimentant, amb uns notables índex d’eficàcia, en els principals mercats culturals i fires culturals d’Europa. A Vic, en aquesta 25ª edició, cada vuit minuts els mànagers canviaven de taula i anaven presentant les seves propostes als diferents programadors, seguint les indicacions d’un dinamitzador que anava marcant el moment del canvi d’interlocutor. En aquest sentit, la imatge recordava les partides d’escacs múltiples.

Durant dos dies, representants de diversos festivals de primera fila de l’estat i d’arreu del món i emissaris de les sales més emblemàtiques del país i d’Europa van encetar un diàleg mercantil amb els representants dels músics, on la persuasió, la oratòria, l’estil i la qualitat dels artistes van encaminat els interessats en la via de l’assoliment de possibles acords posteriors. A l’espai reservat als speed meetings,hi havia programadors d’Itàlia, França, Equador, Brasil, Japó, Canadà, Regne Unit, Bèlgica o Portugal, a banda de Catalunya i Espanya.

Per sort, la cara més estrictament comercial del MMVV no ha impedit que el públic osonenc en general pogués veure en directe una bona colla de concerts gratuïts al carrer. Una altra cosa és si l’‘oferta musical és del gust de tothom. Jo em quedo amb la sessió inaugural: la fantàstica nit que Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver van regalar als assistent al concert de l’Atlàntida (de pagament). Aquests tres músics simbolitzen la música galàctica tradicional, tres generacions enllaçades i projectades al futur, amb l’aparició de nous músics galàctics que s’insinuen a l’horitzó.