Goodbye Assumpta

No he entès mai per què la gent celebra el canvi d’any. Què hi ha de bo en canviar la data? Si l‘únic que ens aporta són pujades de preus: puja l’aigua, el transport públic, l’IBI, els preus dels bars, el gas, la llum (gairebé un 100% en sis anys)... i nosaltres celebrant-ho amb cava i raïm. Suposo que bevem per oblidar.

El cas és que, aquest any, a les pujades de preus, els manlleuencs haurem d’afegir una altra mala notícia: el tancament del quiosc de l’Assumpta. Una altra pèrdua sonada de Manlleu, com la d’El Parramon en el seu moment.

El quiosc de l’Assumpta, el del carrer Vendrell, tanca les portes i deixa els veïns i molts manlleuencs orfes de diari. No vull dir que a Manlleu no hi hagi més quioscos, però, per mi, el de l’Assumpta era un quiosc especial. Per què? Doncs perquè el tenia davant de casa els pares. Des de petit que recordo obrir la finestra del menjador i mirar a través dels vidres per veure si el quiosc era obert. Formava part del meu paisatge quotidià: la finestra, el balcó i, a darrera, el quiosc.

Primer, durant molts anys, va ser Mas Riera. El quiosc on vaig comprar els meus primers còmics, material escolar, revistes i àlbums de cromos. Però Mas Riera va tancar i, després d’un breu període de transició, se’n va fer càrrec una noia jove, prima i, sobretot, molt optimista: l’Assumpta. No ho tenia fàcil, l’ombra de Mas Riera era allargada, però ficar-se els clients a la butxaca és molt fàcil quan s‘és amable i es treballa bé. Així, el quiosc de l’Assumpta es va consolidar i durant molts anys va semblar que anava bé. De fet, jo encara ho pensava fins que fa uns dies m’ho van dir: l’Assumpta tanca. Coooooom? Costava de creure, perquè darrera d’aquell taulell sempre hi havia un somriure i, ara, malgrat saber que tanca, encara hi és. I per què tanca, doncs? Els joves ja no compren diaris, diu. I és cert! Jo, que utilitzo premsa en el meu dia a dia, sóc el primer que he deixat de fer-ho. Internet s’està carregant la premsa escrita i vendre diaris, a més de ser un negoci que exigeix molta dedicació, ja no és tan lucratiu com fa uns anys. I malgrat tot, l’Assumpta ha aconseguit aguantar 10 anys. Una dècada en la que, a més de vendre’ns diaris, aigua, llaminadures, maletes, carteres, loteria, puzles, regals, peluixos, marcs… també s’ha convertit en un referent per tot el poble gràcies a la seva empenta i ganes de fer coses: concurs de dibuix, de sudokus, endevinalles pels clients, repartiment de somriures, concerts al carrer, etc. El cas és que l’Assumpta sempre en duia alguna de cap.

Per això em sap tan greu, i em consta que no estic sol, que l’Assumpta hagi tancar la persiana. Una llàstima! I és que Manlleu no només perd un quiosc, sinó també una persona que feia poble. La trobarem a faltar! Tot i que estic segur que, amb aquesta empenta, no li costarà gaire trobar alguna cosa nova que li vagi bé. Així doncs, de part meva, feliç 2014 i molta sort!

Ah! Per cert! L’Assumpta se’n va, però el negoci es traspassa. I aquí som uns quants veïns que ens agradaria seguir tenint un quiosc al davant. Ho dic per si algú s’hi anima!