Carta als reis

Benvolguts Reis Mags: Com cada any us escric per demanar-vos presents pels més necessitats. A mi, a banda d’un subsidi vitalici de 2.000 euros mensuals, no em fa falta res. Vet aquí la llista de les meves peticions.
A sa majestat el rei Juan Carlos de Borbón y Borbón, una corona d’espines de sardina en miniatura i un cop de trompa d’elefant a les reials natges. A Mariano Rajoy, una Moreneta caganera i un tortell de reis estampat a la cara. A la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, una bossa de cinc quilos de pets de monja. A Dolores de Cospedal, un equip sencer de sadomasoquisme, amb tots els complements. Al ministre José Ignacio Wert, una bomba fètida, uns calçotets amb l’estelada estampada, un DVD del discurs de Pau Casals a la ONU, la Gran Enciclopèdia Catalana en fascicles i la col•lecció sencera de discos de Lluís Llach. Al gran José María Aznar López, un paquet de carquinyolis petrificats del paleolític superior, un exemplar del Mein Kampf revisat i un depil·lador làser pels pèls de la llengua. A Alfonso Guerra, un tap de ferro colat gegantí per tapar-se la boca i un tub d’escapament amb silenciador per posar-se’l al cul. A Alberto Fabra, enterrador de Canal 9, un cubell d’orxata de mosquit i un lot de regals de la coneguda casa Gürtel. Al ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, un vestit de Napoleó. Al ciutadà Albert Ribera, el tocador de la Señorita Pepis i un vestit d’Emperadriu Sisí. A l’inefable ciutadà Jordi Cañas, les obres completes d’Ausiàs Marc, Verdaguer, Sagarra i Monzó, en sistema braile.

Al president Artur Mas, un vestit de frare franciscà, un Pinotxo digital i unes vacances pagades de deu mesos als barris més desfavorits de Calcuta. A Pere Navarro, un vestit de torero amb bombetes de color, un pastilles antidiarreiques federals i un xupa-xup de sacarina madrilenya. Als dirigents de CCOO i UGT, un pic i una pala. A Alícia Sánchez-Camacho, un morrió, una cotilla, una “peineta”, una “mantilla” i uns rosaris. Al nostrat Josep Antoni Duran Lleida, una poltrona d’or i diamants per seure quaranta anys més, una túnica Lluís XV i una perruca de hippie. A David Fernández, l’amo de la CUP, unes xiruques del número 459, uns esclops, unes bótes de set llegües i uns esquís per llençar-los al ministre de torn. Al pobre noi Joan Herrera, una manxa per inflar les rodes de la bicicleta, un GPS i una brúixola per saber on és el nord, unes ulleres ben graduades i cent quilos de til·la. A l’apoteòsic Oriol Junqueras, un tractament anticaspa, una dieta per aprimar-se, una vareta màgica, un vestit complert de president de la Generalitat i un nas de pallasso del Circ Cric. A Marta Rovira, la biografia il·lustrada de la Senyoreta Rotenmeyer. A Josep M. Vila d’Abadal, Alcalde de Vic, un tub de fixador pel tupé, un cavall de cartró i una estança de 15 dies, amb totes les despeses pagades, en un pis vell amb goteres i sense calefacció al carrer de la Gelada. A Pere Prat, alcalde de Manlleu, un despatx oficial nou als pisos d’en García. A la germana Teresa Forcades: un pintallavis i un vestit de pubilla. Al Papa de Roma, un patinet-mòbil. A Cristiano Ronaldo, un autògraf signat per ell mateix i el mirall de la madrastra de Blancaneus. I al Banc Mundial, al Banc Central Europeu i als dirigents del Fons Monetari Internacional, un bon mal de ventre perpetu.