Carmen Amaya, dona i artista

La celebració del Día de Andalucía és per a moltes persones una oportunitat per a compartir maneres de celebrar la festa, maneres d’entendre la vida, costums, etc. Com ja explicaven la gent de la Peña, fa anys, la celebració del Día de Andalucía a Manlleu no és una celebració per nostàlgics que només viuen del passat. Tot al contrari, és una festa que vol posar de manifest com s’ha desenvolupat a Manlleu una manera de ser, de pensar i d’actuar que enfonsa les seves arrels en la cultura andalusa, però que creix i és nodreix en un conreu adobat per la diversitat cultural.

En aquest context cal situar l’exposició ‘Carmen Amaya a l’Argentina, dona i artista’. Exposició confeccionada l’any 2013, cinquantenari de la seva mort i, segons alguns biògrafs, el centenari dels seu naixement..No és una exposició exòtica, és el testimoni fotogràfic de Carmen Amaya gitana catalana universal.

La “Capitana” com l’anomenaven pel seu geni i per la força del seu temperament, va començar el seu itinerari internacional a París, actuant en el “Palace”, on també actuava Raquel Meller. Però el seu salt més prolongat a l’estranger ve amb la revolta del general Franco. Carmen Amaya marxa a l’Argentina on passa un any d‘èxits a grans teatres. És l‘època que documenta l’exposició que podrem veure a Manlleu a partir del dia 22 de febrer.

Fins l’any 1947 que torna a Barcelona va actuar a grans teatres d’Uruguay, Brasil, Chile, Colombia, Venezuela, Argentina, Cuba, Méjico, a Nova York i a altres indrets d’USA. El president Roosevelt la va invitar a actuar en una festa de la Casa Blanca i li va regalar una jaqueta bolera amb incrustacions de brillants.

Aquesta exposició no és pas la primera aparició virtual de Carmen Amaya a Manlleu. Precisament la primera portada de la revista el Ter l’any 1996 va ser una fotografia de Carmen Amaya. Era una de les fotos de l’exposició ‘Carmen Amaya: peus nus’ que va portar a Manlleu l’ACA Peña Flamenca de Manlleu amb motiu de la Fira de St. Jordi. L’exposició era obra de diferents fotògrafs, però la major part eren fotos de Colita, una de les grans professionals de la fotografia mol vinculada als moviments culturals dels anys seixanta i setanta a Barcelona. Colita va conèixer a Carmen Amaya quan estava filmant els Tarantos i, amb l‘àlbum de fotos que va fer d’aquell moment va començar la seva carrera professional. Aquesta vegada, igual que en el cas de l’exposició anterior, ve acompanyada d’una conferència de Paco Hidálgo, important biògraf de Carmen Amaya.

Xavier Albertí, director del Teatre Nacional i comissari de l’Any Amaya, sosté que “la nostra tradició no l’ha acollit pel menyspreu de la cultura a l‘ètnia gitana, perquè era una dona i perquè el flamenc sempre ha semblat que era una cultura invasora i heretada”. Aquesta és una bona oportunitat per a conèixer una exponent , reconeguda universalment d’aquesta cultura. Així la descrivia Anna Maria Moix en motiu de l’homenatge que li feren l’any passat: “Mai no s’ha vist ningú a escena amb la força diabòlica, la celeritat trepidant dels seus peus, d’una energia surreal i, alhora, d’una exactitud inefable. Tècnica, perfecció, nitidesa, i al mateix temps, la incontrolable i misteriosa força del geni, d’un do que mai ningú no ha sabut definir de quin lloc recòndit de l‘ànima, de les entranyes o dels cels prestats als privilegiats sorgeix”. Aquesta era Carmen Amaya nascuda a les barraques del Somorrostro barcelones i morta a Begur l’any 1963.