Atrapat en el temps

Una setmana qualsevol, un català qualsevol, d’un poble qualsevol, es lleva i posa RAC1. El davantal del Basté parla de la negativa de la CEOE a donar suport a la consulta. Després, mentre es dutxa, escolta com 4 tertulians debaten durant mitja hora sobre els avantatges i inconvenients de ser independents. Quan arriba al cotxe posa Catalunya Ràdio, on Mònica Terribas entrevista al conseller de torn i li pregunta per les declaracions de Durao Barroso sobre la sortida d’Escòcia de la UE i de com això podria afectar al futur de Catalunya. Després, novament, 4 tertulians debaten sobre el tema. Canvia a la SER, on Rajoy nega, per enèsima vegada, que Espanya ens deixi votar. En arribar a la feina, obre l’ordinador i llegeix a la pàgina del 3/24 que Herrera ha retret a Mas que busqui una nova foto pel dret a decidir i que, als Matins de TV3, els Morancos han donat el seu suport al referèndum, tot i que després s’han fet enrere. A la barra del bar, mentre esmorza, el tema del dia és el cara a cara entre Mas i González organitzat per Jordi Évole. Torna a la feina, nou repàs als diaris digitals: 4 articulistes d’opinió, els mateixos que abans estaven de tertulians a la ràdio, opinen sobre el procés de Catalunya, entre ells la Rahola, que ja ha opinat d’això prèviament als programes del Basté i de la Ruth Jiménez, així com a la seva columna de La Vanguardia.

De camí al restaurant, fa un cop d’ull al Twitter i llegeix que el conseller Homs ha afirmat a La Cope que potser sí que tot els espanyols haurien de votar el futur de Catalunya. Deixa el mòbil i s’asseu a taula. A la tele es pot veure el Telenotícies, que obre amb les declaracions d’Oriol Junqueras desmentint les afirmacions d’Homs. Com que dina sol, agafa el Punt Avui, on hi troba una entrevista amb Duran parlant de la incomoditat que li provoca el procés… res de nou, ja ho va llegir ahir al seu blog. El tema origina 3 articles d’opinió de 3 articulistes que després faran tertúlia a 2 mitjans més.

Sortint de la feina, novament al cotxe, posa la ràdio. A Catalunya Informació recorden el Goya per David Trueba i el seu discurs demanant als espanyols que visitin més Catalunya. Així que canvia a RAC1, on el professor Sala-Martín està explicant que una Catalunya independent és viable.

Com que és d’hora, passa per la llibreria i fulleja un llibre de Joan Carles Girauta on diu que votarà que no. Cap novetat, doncs ja li ha sentit dir el mateix a una pila de programes de televisió.

Decideix tornar a casa i posa el programa del Cuní. Allà, 4 tertulians parlen sobre el fet que els empresaris demanen diàleg amb Espanya i, mentre fa el sopar, sent de fons com l’Alícia pregona, una altra vegada, que hi ha una majoria silenciosa a Catalunya que viu terroritzada, teoria que, de ben segur, sortirà a la portada de tots els diaris madrilenys de demà. Tip de l’empatx de consulta, decideix fer zàping. S’atura a l‘”Afers exteriors”, on Miquel Calçada es passeja amb una estelada a la jaqueta mentre visita les tropes espanyoles a Afganistan. Rendit, el nostre català qualsevol, que viu en un poble qualsevol, decideix posar el partit del Barça. Allà és impossible que ningú li parli de la consulta. Doncs tampoc! Arribats el minut disset amb catorze segons, el públic crida “I-Inde-Independència”. Així que apaga la tele i se’n va a dormir. Abans, però, decideix llegir l’article d’opinió d’elter.net, d’un tal Albert Martorell i, oh, quin horror, també parla de la consulta! I el nostre català qualsevol, que viu en un poble qualsevol, pensa que aquesta setmana qualsevol, és igual que l’anterior, i que l’anterior, i que l’anterior… i té la sensació de viure sempre la mateixa història, com Bill Murray a “Atrapat en el temps”.