Comprendre el Dia de la Dona

Cada vuit de març, Dia Internacional de la Dona, sorgeix la gran pregunta de l’any: i quan és el dia de l’home? Una pregunta totalment coherent tenint present que vivint en un sistema patriarcal on l’home és considerat superior a la dona i, per tant, resulta totalment incomprensible que per un dia les dones siguem les protagonistes. Maleït protagonisme per haver de lluitar encara per drets bàsics que fa anys que reivindiquem.

La incomprensió ve donada, a més, perquè els drets pels que lluitem actualment les dones no són tan llampants com ho van ser el sufragisme, el dret a treballar o el dret a l’educació, els quals, curiosament, afecten als homes ja que impliquen canvis rellevants en la vida política i personal.

Els drets que encara ens manquen tenen a veure amb el nostre propi cos, la nostra pròpia vida i la real igualtat en drets ja assolits. Així tenim que les dones continuem cobrant menys que els homes per la mateixa feina, tenim més dificultats per trobar feines qualificades i a jornada completa, no som representades en els àmbits de presa de decisions polítiques, socials i laborals, som considerades un problema perquè ens podem quedar embarassades, continuem patint violència en l‘àmbit personal, laboral i públic pel fet de ser dones, som assassinades,

som objectivitzades en els mitjans de comunicació, continuem sense poder avortar lliurement i tenir dret al nostre propi cos fent ús del mateix com vulguem, entre altres moltes qüestions més.

Moltes persones consideren que filem prim i és cert que ho fem, perquè és l‘única manera de poder aconseguir una societat lliure de masclisme on les dones i els homes siguin realment iguals respectant les nostres obvies diferències biològiques.
I, evidentment, les dones soles no podem pas assolir aquesta igualtat, ha d’haver la voluntat de l’home, disposat a perdre els privilegis que el sistema patriarcat sempre l’ha ofert simplement per ser considerat superior a la dona. Precisament per aquests privilegis que els homes encara tenen, no requereixen de cap dia especial, no tenen res a reivindicar que no sigui, en tot cas, la igualtat i, per tant, poden recolzar per aquest objectiu la commemoració del Dia de la Dona.

I perdre aquests privilegis no suposa un empitjorament en la vida de cap home, tot el contrari. Viure en una societat no patriarcal implica deixar d’aparentar ser qui no som, per poder ser lliurement qui som. S’acabaria l’haver de ser fort i bella, autoritari i submisa, actiu i passiva, i heterosexuals… podríem actuar sense patrons a seguir, parant atenció a les nostres necessitats i desitjos.

El Dia Internacional de la Dona, doncs, busca una societat igualitària on totes les persones siguem lliures i respectades. I és necessari que existeixi aquest dia per no oblidar el que hem guanyat amb la nostra lluita, però, sobretot, per no oblidar el drets que encara ens manquen i pels que hem de continuar treballant.