El final de TVO

A finals de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, arreu del país hi va haver un esclat d’emissores de ràdio i televisions municipals, que van néixer amb la voluntat d’informar i entretenir el personal des de l‘òptica de la proximitat, sense pagar el peatge de la prepotència dels grans grups de comunicació privats. A casa nostra vam assistir a l’eclosió de moltes emissores de ràdio locals i vam saludar amb alegria l’aparició de TVO (Televisió d’Osona), un projecte que si bé no era públic, feia les funcions de televisió pública comarcal, sota l’empara d‘Òmnium Cultural.

Fa pocs dies hem sabut que l’empresa que edita El Punt Avui gestionarà Canal Català, el canal televisiu que els darrers anys va prendre el relleu de la mítica TVO. A partir d’ara, aquest diari assumirà els continguts de la cadena privada amb un model orientat a la informació. El Punt Avui passarà a gestionar totes les freqüències de Canal Català, que cobreixen gran part del territori de Catalunya, amb un total d’onze canals territorials, entre ells el d’Osona. Fins avui, el Canal Català emetia a la nostra comarca la programació d‘àmbit nacional i emetia alguns espais en desconnexió, amb una programació totalment comarcal. La nova TV pretén ser una alternativa a 8TV, del Grup Godó. El cert és, però, que hem perdut un actiu de comunicació humil, però molt important.

El 1988, ja fa 26 anys, va néixer TVO (Televisió d’Osona), la primera televisió local i comarcal de la comarca. En la seva primera etapa, dirigida i impulsada per Pep Comeres i el seu germà Miquel Cumeras, TVO explicava -amb pocs mitjans i molta voluntat- els esdeveniments més rellevants de la societat osonenca, des de la cultura i la política, les festes i els esports, passant per l’opinió de la gent del carrer i la de diversos personatges més o menys representatius del teixit social. Durant gairebé un quart de segle TVO va oferir una programació variada, tot i que el seu programa estrella era el noticiari.

Tres anys després de la seva obertura, el desgraciat atemptat d’ETA a la Caserna de la Guàrdia Civil de Vic, al 1991, va convertir TVO en una finestra oberta a la majoria de llars osonenques. De mica en mica la gent es va familiaritzar amb els programes sobre els oficis tradicionals, les tertúlies, el món de la pagesia, les imatges dels nostres municipis des del cel i les cròniques de les festes populars. Fins que van venir les maratons per recaptar fons per Osona contra el Càncer.

A principis de 1994, la gestió de TVO va passar a mans de Produccions de la Llum S.L., amb els empresaris Joan Orriols, Pere Monells, Joan Puig i Sebastià Raurell com a responsables. Però com que l’economia no té entranyes, una sèrie de moviments empresarials va fer que el 2005 TVO passés a ser controlada per la xarxa de televisions locals del grup Canal Català TV. Fins que La Sexta li va prendre el canal per on emetia, la qual cosa va provocar molt desconcert entre els fidels adeptes. Quatre anys després, en un context molt hostil pels projectes locals, Canal Català Osona va passar a ser gestionada per l’empresa que editava Osona Comarca i Ràdio Vic, que va fer el que va poder per lluitar contra gegants i molins de vent.

Durant tot aquests anys, TVO (i les seves seqüeles) ha comptat amb la participació de molts col·laboradors, més o menys professionals, però amb el voluntarisme com a base i el contacte humà com a horitzó. Ara, pel que sembla, s’ha consumat la desaparició d’un model de televisió criticable, com totes les coses, però entranyable. Tots hem perdut un ésser estimat. Descansi en pau TVO.