No a la violència, sí a l’afecte

“La violència a les pantalles genera agressió i temor, no obstant això, el més perillós és que també pot provocar manca de sensibilitat quan la veiem amb certa freqüència”.

Irene Borgolla

Cada dia veig notícies tristíssimes pels mitjans. No sóc catastrofista perquè sé que també tenim molta bondat i tan difusiva que els fills es contagien d’immediat quan la veuen a la vida dels pares. Reflexionem-ho junts.

Fa pocs dies vèiem la gravació d’una nena de 13 anys amb una violència terrible vers una altra nena de la seva edat. Al seu voltant un grup de col·legues que contemplaven l’escena sense moure ni un dit…. millor dir, sí que ho fèiem per gravar-ho i “penjar-ho” a la xarxa!

En primer lloc els pares tenim l’obligació de fer veure amb simpatia als fills quins coneguts o grups de persones els poden beneficiar o perjudicar per tal d’acostar-s’hi o apartar-se’n. Tinguem present que dels 13 als 17 anys, edat en la qual els joves són més vulnerables, hem de procurar tenir cura de saber qui són els del seu grup i amb qui es relacionen per saber les pressions que rep. És fonamental preparar als fills i filles perquè sàpiguen triar els amics; també, en situacions de risc, hem d’explicar-los que s’han de saber separar del grup si és de tendències violentes o conflictives.

I en segon lloc per ensenyar una convivència agradable hem de crear hàbits de bon cor, com ho fem amb els hàbits d’ordre, amb petits detalls: viure l’harmonia del to de la paraula, no barallar-se, cedir una joguina al germà petit, compartir els videojocs o l’ordinador, ser fidels i lleials amb els amics, estar al costat de qui està trist per consolar-lo, anar a fer companyia als avis quan estan malalts… Frases com: “fill, filla demana perdó al pare, a la mare o al germà has dit, has fet, has enutjat…”, “no t’hi tornis quan et peguin però explica als pares amb confiança qui t’assetja o a qui assetgen a classe…”

I siguem afectuosos ja que segons alguns experts, quan els fills es troben amb un ambient poc càlid o hostil a la llar o quan no poden establir lligams afectius duradors amb les persones que es fan càrrec d’ells i quan es presenta com un model ser el “matón” o el més agressiu, es poden arribar a tenir més fàcilment conductes violentes. Afecte, doncs, i violència zero perquè mai més es repeteixin aquestes escenes violentes entre escolars.