Els drets laborals

Fa un mes, amb motiu del Primer de Maig, va revifar l’habitual debat al voltant del món del treball i van proliferar les reivindicacions sindicals, a remolc de les consignes de les organitzacions amb més implantació. Els temes estel·lars van ser els salaris dignes, la derogació de la reforma laboral i les retallades. Però és de domini públic que bona part dels treballadors, en actiu o a l’atur, desconfien olímpicament de la gestió i de l’actuació real dels sindicats, unes associacions a qui de vegades s’acusa d’haver-se convertit en simples gestories que van de bracet amb la patronal i l’estat, amb unes poltrones per conservar i unes subvencions per mantenir com a teló de fons.

Però si hi ha un sector desconfiat amb els sindicats i amb la seva qüestionable defensa dels drets laborals i ciutadans, aquest és el dels immigrants estrangers, tot i que una part està afiliada. Tanmateix, el fet de buscar l’empara legal en les organitzacions sindicals no significa que tinguin una confiança absoluta en la seva eficàcia a l’hora de defensar els drets dels estrangers.

Durant el 2013, mentre la majoria de comarques catalanes van veure gradualment disminuïda l’arribada d’immigrants, a Osona hi va haver un lleuger augment. Un cas únic a Catalunya. Segons les dades oficials de l’Idescat, la població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya l’1 de gener de 2013 era d’1.158.472 persones, algunes menys que l’any anterior. A Osona , la població estrangera era de 22.027 persones, 67 més que el 2012 (un 14,2% del total de la població).

El fet que en els últims anys la població immigrant s’ha estabilitzat, segons els experts es deu al creixement vegetatiu d’aquest col·lectiu (la diferència entre el nascuts i el de morts); però també a la menor intensitat dels fluxos migratoris externs ocasionats per la crisi, que comporta que un bon nombre d’immigrants es desplacin a altres països d’Europa. Un factor afegit és que una part considerable de nouvinguts ha accedit a la nacionalitat espanyola (sobretot els procedents d’Amèrica del Sud i Amèrica Central).

Malgrat els arguments de partits i formacions xenòfobes que rebutgen la presència estrangera i reclamen prioritat pels autòctons a l’hora d’accedir a una feina, el cert és que, tal com diu Cesc Poch (secretari d’UGT d’Osona), el sector de la indústria càrnia i agroalimentària habitualment contracta treballadors de fora en un context de precarietat laboral. I Miquel Sànchez (secretari de CCOO d’Osona) explica que les càrnies ara contracten majoritàriament treballadors de la Xina, Índia i països subsaharians.

Sigui com sigui, l’efecte ‘crida’ derivat de l’ocupació precària demostra que si continuen venint estrangers és perquè hi ha empresaris que els contracten, més enllà de l’elevat percentatge d’atur entre els treballadors del país. En general, els contractes són temporals (màxim d’un any) i acostumen a anar a remolc de les empreses de col·locació, que reben una comissió per cada acord laboral signat (una xifra que s’acosta a l’import d’una mensualitat del treballador, que deixa de cobrar les vacances quan se li acaba la feina).

Tal com molt bé retrata amb les imatges i amb les seves declaracions el fotògraf vigatà Sergi Cámara, la tràgica entrada a Melilla d’immigrants subsaharians il·legals per sobre la muralla de filferros està fonamentada en la creença que en algun lloc de l’Estat Espanyol o qualsevol estat de la UE hi ha feina. Malgrat tots els obstacles i perills per la pròpia vida, i de les actuacions conxorxades de les policies dels dos costats de la tanca, molts subsaharians que fugen d’una misèria molt més potent que la crisi que nosaltres patim, prefereixen córrer el risc de travessar la frontera amb Europa, tot i ser conscients que el seu anhelat destí ja no és el paradís que els havien explicat, ni molt menys.

A banda de la creixent presència de ciutadans asiàtics, romanesos, sud-americans i centreamericans, el col·lectiu amb més població a Osona continua essent el marroquí, amb 9.993 persones, el 45,3% del total dels estrangers a la comarca. La població provinent de Ghana és la segona més important, amb 1.823 persones. Actualment, a Vic hi ha 10.430 persones estrangeres empadronades, un 25,8% de la població, mentre que a Manlleu els forasters són 4.638, un 22,6% el total.

Tot aquest volum de treballadors hauria de tenir una cobertura legal en la defensa els seus drets laborals i ciutadans. La qual cosa no significa que s’hagin de desatendre els drets dels autòctons. Som ciutadans de Catalunya aquells que ens en sentim i volem ser-ne. Amb els mateixos drets i obligacions. Sense discriminacions a cap banda.