A l'estiu tota cuca viu

Amb crisi o sense crisi, el refrany “a l’estiu, tota cuca viu” s’actualitza cada any. El que no queda clar és si la vida de les cuques, o la de les persones, és una vida regalada o no. Tanmateix, ja pot caure pedra o poden produir-se xàfecs de mitja tarda, però l’existència es fa més distesa i ens agafem les coses amb més calma que a l’hivern.

Si tenim la sort de fer vacances, encara que la butxaca estigui buida o mig buida, tenim l’opció d’anar a la piscina a moure l’esquelet i a refrescar el cos i la ment; o gaudir de la platja, les rieres i les muntanyes regalades; o descobrir noves terres i nous països. Però amb els temps que corren, poques famílies es poden permetre el luxe de fer vacances o sortir de casa. Com a màxim, una excursioneta a la pineda o una tarda a la piscina.

Anys enrere, quan hi havia pocs cotxes, les piscines es van convertir en les platges de terra endins, uns llocs ideals per gaudir de les estones de lleure estiuenc, sense necessitat de fugir de la comarca. A banda d’afavorir la diversió i l’esport, les piscines eren un símbol d’alliberament de la cotilla mental i la vestimenta habitual, un àmbit especial on la pell podia respirar: Ara, amb la crisi, hem recuperat aquell model de vacances. No hi ha més pebrots que els que pengen.

Però si tenim la possibilitat de viatjar a consciència, que no vol pas dir fer quilòmetres, el viatge ens fa tocar de peus a terra i ens empeny a trobar el nostre lloc en aquest món. ;és enllà de les pedres i els monuments, si marxem una setmana on sigui, quan arribem a l’hotel i obrim la maleta, ens adonem que a la vida quotidiana podríem viure amb una quarta part del nostre vestuari. En un viatge ens emportem la roba suficient i abandonem els objectes innecessaris. Molta gent a la maleta només hi porta el raspall de dents, els estris d’afaitar, el sabó, un llibre, un transistor i la càmera fotogràfica. Hem d’aprendre a viure amb simplicitat, sense lligar-nos als objectes, les persones o els paisatges habituals. Naixem sols i morim sols. L’habitació d’un hotel és una paràbola de la vida.

Si a l’estiu ens toca treballar, el temps passa amb més lleugeresa i no estem tan enfadats i neguitosos com durant l’hivern. A l’estiu la gent sol ser més amable i tots plegats tenim més capacitat per oblidar-nos dels problemes que ens angoixen, encara que sigui momentàniament.

El refranyer popular, que és un compendi d’aforismes filosòfics i paràboles aplicades a la realitat canviant de l’any, ho deixa ben clar: “ A l’estiu, els ocells fan son niu”, “A l’estiu, les formigues fan el niu”, “Del bon estiu, el pagès en viu”, “Font fresca a l’estiu, bona ombra i gresca”, o “A l’estiu, en Feliu caça mosques mentre riu”.

Sigui com sigui, el refranyer ens alerta d’alguns inconvenients estacionals: “A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment”, “Mosquits al riu, ja som a l’estiu”, “De sabaters, pocs a l’estiu i molts a l’hivern”, “Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera”, “Menjar calent a l’estiu, més mort que viu”, “Paraules d’estiu, segons qui les diu” o “Xàfec d’estiu tota l’aigua cap el riu

La saviesa popular també ens alerta dels dies que vindran més enllà de setembre: “Estiu sec, tardor molla”, “Estiu calorós, hivern rigorós”, “Qui a l’estiu ombreja, a l’hivern famoleja”, “Qui d’estiu se passeja, d’hivern bastoneja”, “Qui no fa la feina a l’estiu, a l’hivern dejuna”,

Per Tot Sants, quan arriba la Castanyera, el cicle anual acostuma a donar pas a les depressions i a les foscors de l‘ànima. El dia s’escurça i la nit es fa llarga, de vegades massa llarga. Per això, per encarar la tardor i l’hivern, convé fer cas del refranyer en tots els seus aspectes, els positius i els negatius.