Quan a la víctima la fan culpable

Les notícies i reflexions sobre les violacions que han aparegut els últims dies als diferents mitjans de comunicació, m’han fet venir al cap el taller sobre feminisme revolucionari que va fer la Laia Estrada fa un parell de mesos a Banyoles.

En un moment inicial del taller se’ns va demanar que numeréssim del cero al deu com és d’implementat el sistema patriarcal (perquè ens entenguem seria com sistema masclista) en els països occidentals, entenent principalment europeus, en comparació amb països africans, asiàtics i sud americans.

Ens vam quedar una mica parades, totes i tots enteníem que a la nostra societat el sistema patriarcal era vigent, però que en comparació amb altres països, semblava “menys greu” la seva aplicació. Així és que algunes veus valentes van posicionar Països Catalans en un notable, mentre altres posicionaven en un deu però col·locant la resta de països en més de 10, en un 13 mínim.

La realitat , que es va desvetllar, és que el sistema patriarcal, el sistema masclista, és per igual implementat en la majoria de països del món. L‘únic que canvia és la forma com aquest sistema s’expressa. Per tant, tots els països tindrien la puntuació de deu.

Perquè si bé és cert que nosaltres comptem amb algunes polítiques que cerquen la igualtat entre les dones i els homes, això no assegura que tal igualtat, basada necessàriament en el respecte, s’apliqui a la realitat.

Així hem vist que, tot i que existeixen aquestes lleis que “protegeixen” les dones, un jutjat de Màlaga ha decidit que no hi ha proves suficients per creure una dona que ha estat violada en grup. Una dona que sortia de treballar, que va ser agredida per tres nois, que van gravar les violacions, que la van robar i que va ser trobada per la policia tirada prop on es van produir les agressions. I per què no la creuen? Perquè no poden determinar si les relacions eren o no consentides. Ja sabem que si no hi ha sang i fetge la justícia és molt relativa.

A més, no sigui el cas que la denuncia sigui falsa. Sabem, per dades estadístiques que fàcilment podeu trobar per internet, que les denúncies falses en els casos de violència de gènere i masclista representen menys del 0,1%. Us ho prometo que les matemàtiques no són el meu fort, tot i que m’agraden, però no cal ser una setciències per entendre que és molt més alta la probabilitat que la denúncia sigui certa que no pas falsa. I jo sé més de matemàtiques que un jutge? Ho veuria complicat atenent que, a més, treballen en equip.

Per tant, què ha passat?Doncs, simplement s’han seguit els dictàmens del sistema patriarcal: que la dona, com a bona dona, no té criteri i no sap que és el que es diu i l’home, que en aquest cas són tres, com, com a bon home, objectiu, racional i lògic no pot estar equivocat.

A més, si seguim el que diu el gran demòcrata i filòsof León de la Riva, que ja ens té acostumades a les seves grans perles i continua sospitosament exercint un càrrec públic a l’estat espanyol, les víctimes són els homes per què és clar “hay veces que a las seis de la mañana una mujer sola tiene que mirar un poco por dónde va” o el que és pitjor, pobres, i és que “hay veces que el fenómeno puede ser al revés. Tu piensas que entras y hay una chica con ganas de buscarte las vueltas. Se mete contigo en el ascensor, se arranca el sujetador o la falda y sale dando gritos de que la has intentado agredir. Por lo tanto, ojo con ese tema, que tiene doble lectura. De ida y de vuelta”. Tot això en menys d’un minut d’entrevista.

Però el que és important no és només el que aquest personatge hagi dit, sinó que hi ha molta gent, tant homes com dones, que pensen exactament el mateix que ell. I no seria d’estranyar que el jutge que ha portat el cas de la dona de Màlaga fos una d’aquestes persones.

Ho mirem per on ho mirem, institucional i socialment les dones som les considerades culpables de patir una agressió sexual. Si no fos així les recomanacions que el ministeri d’interior de l’estat espanyol dóna, no es basarien en generar por a la dona i posicionar-la com a agent capaç d’evitar una violació.

Per evitar una violació el primer que s’hauria de fer és educar als homes en el respecte a les dones i els seus cossos, i per tant, no generar violadors a la nostra societat. Però atenent que existeixen, evitar una violació, tot i que és possible, és difícil perquè mai ens han ensenyat a protegir-nos, més bé ens han ensenyat que un home és el que ens ha de protegir. Heu sentit mai a dir allò de “em quedo més tranquil/tranquil·la si vas amb un noi” o “demana al nom d’home que t’acompanyi a casa”? Des de ben petites ens ensenyen que estem en perill i que hem de ser protegides per altres.

És important que comencem a ser conscient que la nostra societat és masclista, ho és i ho serà si no fem res al respecte. La lluita serà llarga i pot ser no ho podrem arribar a veure les persones que ara vivim, però poc a poc es pot fer.

Podem començar amb un simple canvi de visió, pensar en els violadors com a culpables i les dones violades com a víctimes, i deixar de culpabilitzar les persones que no tenen culpa i que tenen dret a passejar a qualsevol hora del dia pel carrer, portar minifaldilla, viure sola, agafar el cotxe o anar de festa tranquil•lament, entre d’altres.

Fes-ho per la teva mare, la teva germana, la teva cosina, la teva amiga, la teva filla, la teva veïna, la teva companya, la teva parella… fes-ho per la dona que vulguis, fes-ho per tu mateixa, per tu mateix.