Efemèrides amb regust d’independència

No sé si els astres tenen alguna influència o no en els esdeveniments mundans, ni si hi ha èpoques, mesos o estacions de l’any que predisposen els col·lectius humans a assolir determinades fites rellevants. Es diu que la primavera, que la sang altera, acostuma a generar revolucions i actes insurreccionals. També es parla de la tardor negra.

A l’espera del ja mític 9 de novembre tardoral, aquests dies estem immersos en les celebracions reivindicatives en commemoració de la derrota catalana l’onze de setembre de 1714 a mans de les tropes borbòniques. Però vet aquí que tot consultant les efemèrides enciclopèdiques corresponents al mes de setembre, hi he trobat molts esdeveniments relacionats amb les sobiranies nacionals, les proclames d’independència de molts països i tota mena de fets que, pel seu simbolisme, estan relacionats amb l‘ànima dels pobles.

Sota les ordres del rei Jaume I, el setembre del l’any 1229 va sortir de Salou, al Tarragonès, l’estol que va reconquerir Mallorca. El setembre de 1783 es va signar el Tractat de París que va acabar la Guerra de la Independència dels Estats Units. Quatre anys més tard, també en setembre, es va completar la redacció de la Constitució dels Estats Units.

El mateix més, però de 1792, la Convenció Nacional Francesa va votar a favor d’abolir la monarquia. El 1810, Mèxic i Xile es va independitzar de l’imperi espanyol. El setembre de 1821 Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua, i El Salvador també es van proclamar independents. Igual que l’any 1822, que Brasil es va alliberar del jou portuguès i va proclamar la seva independència.

El setembre de 1893, Nova Zelanda va esdevenir el primer estat en atorgar el dret de vot a les dones i així instaurar el sufragi universal real. Tres dècades més tard, l’any 1932 es va restaurar la Generalitat de Catalunya i les corts catalanes van aprovar l’Estatut. El setembre de 1945, poc després d’acabar-se la II Guerra Mundial, Vietnam es va independitzar de França.

El setembre de1957 es va inaugurar el Nou Camp, el nou estadi del FC Barcelona, símbol de la catalanitat i últimament de l’independentisme. Un any després, el 1958, Josep Irla va ser nomenat President de la Generalitat de Catalunya a l’exili. El 1958 Guinea va votar independitzar-se de França. Dos anys després li va tocar el torn a Mali, i el 1966 a Botswana. El setembre de 1974 es va reconèixer oficialment la independència de Guinea-Bissau de Portugal. I al cap d’un any va ser Papua Nova Guinea qui va obtenir la independència d’Austràlia.

El setembre de 1976, Joaquim Maria Puyal va fer la primera emissió radiofònica d’un partit de futbol en català, una fita sempre més lligada a la recuperació de la nostra llengua. El mateix mes, a Perpinyà (el Rosselló) va obrir les portes la Bressola, la primera escola catalana dels temps moderns a la Catalunya Nord.

Aquest darrers anys, la tònica ha estat semblant. El setembre de 1977, Qatar es va independitzar del Regne Unit. Aquell mateix mes, el govern espanyol va restaurar la Generalitat provisional. El 1984, Brunei va aconseguir independitzar-se del Regne Unit. El 2000 va començar la segona intifada palestina contra l’exèrcit d’Ariel Sharon. Finalment, el setembre del 2005, l’ICANN va aprovar el domini “.cat” per a la comunitat cultural i lingüística catalana a internet.

En aquesta llista hi podríem afegir les multitudinàries manifestacions, concentracions, cadenes humanes i vies celebrades amb motiu de les últimes Diades de l’11 de Setembre. Sigui com sigui, no deixa de ser curiosa la profussió d’actes relacionats amb la independència ocorreguts duran el mes de setembre. Quedi constatat.