Vulneració dels drets dels infants

Des de fa uns anys, la gent que defensa els drets humans són qualificats despectivament amb el nom de “bonistes”, com si fossin una colla d’inconscients pardalets que viuen a la lluna. En canvi, ningú no utilitza el terme “malisme” per denunciar els criminals que s’oposen a l’exercici d’aquests drets bàsics. Tant li fa que tots els països adscrits a l’ONU hagin signat la Declaració Universal dels Drets de l’Home. La qüestió és que, per molta gent, aquests drets elementals estan passats de moda i han estat substituïts pels drets dels animals. No nego els drets dels animals, però encara que em diguin “bonista” continuo pensant que els drets humans són prioritaris.

Fa unes setmanes, el Síndic de Greuges Rafael Ribó va alertar d’un estancament” en les polítiques d’atenció als menors. A Catalunya, i a Espanya, cada vegada hi ha més nens pobres. Escoles i serveis socials han vist com el número de menors amb problemes augmenta. Segons un informe d’Unicef, prop d’un terç dels nens espanyols viu per sota del llindar de la pobresa. Segons l’Idescat, un organisme depenent de la Generalitat, més del 30% dels menors de 16 anys es troba en una situació de pobresa relativa. Però no hi ha cap pla global per combatre aquesta situació. El Síndic reclama una actuació urgent en deu àmbits relacionats amb la infantesa, perquè els drets del nen “no s’estan protegint o garantint de forma adequada i, en alguns casos, s’estan vulnerant.

El primer d’aquests deu àmbits fa referència a la necessitat d’una renda mínima garantida, en un moment en que els ajuts de la Generalitat a les famílies en risc d’exclusió han disminuït considerablement. El segon punt reclama suport i acompanyament a les famílies, ja que la Generalitat només destina un 1% del PIB de Catalunya a polítiques de protecció social per a aquest col·lectiu, mentre que la mitjana de l’Estat espanyol és de l’1,4% del PIB i del 2,2% a Europa. El tercer punt reclama una substancial millora de la xarxa de salut mental, perquè la incidència de problemes d’aquest tipus entre les persones pobres és més alta. El quart punt fa referència a la necessitat d’augmentar l’acollida familiar de nens que han perdut els seus pares o que als seus pares els ha estat retirada la custòdia.

El cinquè punt exigeix més dedicació a l’hora d’abordar els maltractaments. A Catalunya, on més 4.500 nens viuen separats de la seva família a Catalunya perquè han estat maltractats. El sisè punt reclama acabar amb el dèficit de polítiques socials i les retallades en educació, que han perjudicat una de les principals missions de l’escola: garantir la igualtat d’oportunitats i l’equitat. El setè punt demana la eliminació de les escoles-gueto. El vuitè, propugna més atenció als alumnes amb discapacitat. El novè clama per un accés definitiu al lleure dels nens pobres, com ara les activitats extra escolars, les colònies o els esplais. Finalment, el desè punt proclama el dret dels nens a ser escoltats en tots els àmbits: l’escola, la justícia i la família.

Aquests decàleg no hauria de ser menystingut. Les institucions catalanes i els ajuntaments l’haurien de tenir present i aplicar totes les mesures possibles per desterrar la indefensió infantil.