Feta la llei, feta la trampa

Anys enrere era una pràctica bastant habitual que, aprofitant les nevades, les pluges de finals d’hivern i la conseqüent crescuda dels rius, alguns ramaders inconscients aboquessin els purins a les lleres fluvials.

Pel març farà cinc anys que una patrulla d’Agents Rurals d’Osona va detectar un abocament de purins al torrent de Cal Magre, un afluent del torrent d’Oristà que desemboca a la riera Gavarresa, al Lluçanès. A banda de la penetrant pudor, una intensa capa d’escuma delatava la procedència dels residus. Seguint el rastre, els agents van localitzar l’origen de l’abocament contaminat.

Es tractava de la macrogranja El Soler, amb capacitat per a 1.500 truges i més de 2.000 garrins, propietat de Josep Ramisa, un destacat empresari de la indústria ramadera i càrnia de Catalunya. Davant l’evidència que els purins provenien d’una bassa d’acumulació de dejeccions d’aquesta granja, els agents rurals van avisar l’Agència Catalana de l’Aigua.

Fa unes setmanes, el Jutjat Penal núm.1 de Manresa va condemnar Josep Ramisa a cinc mesos de presó, i Jaume Puigdesens, l’encarregat de l’explotació, a tres mesos, per un abocament d’entre 450.000 i 675.000 litres de purins. Després d’arribar a un acord amb la fiscalia, als dos condemnats, que es van declarar responsables dels fets, se’ls van imposar dues multes de 1.800 euros i 720 euros respectivament. Tanmateix, al no tenir antecedents penals, no hauran d’ingressar a la presó i la pena se substituirà per dues multes addicionals de 3.000 i 1.080 euros.

Sorprèn la tebior del codi penal a l’hora de castigar greus delictes mediambientals com el que ens ocupa. Aquestes dies proliferen comentaris a les xarxes socials, on diversos ciutadans afirmen que “surt més barat contaminar que tractar els purins”. Altres diuen que “feta la llei, feta la trampa”; o que s’ha de ser més rigorós: “No es pot ser fort amb els dèbils i dèbil amb els forts”.

Els ecologistes del Grup de Defensa del Ter van emetre un comunicat on, a més de felicitar els agents rurals per fer la seva feina, expliquen que “malgrat que la minsa pena imposada és testimonial, sentències condemnatòries com aquesta són un oasi en el desert de permissivitat per part de les administracions”. Per ells, les actituds delictives tenen lloc en “un context de concentració de la ramaderia porcina industrial, amb un excés de porcs respecte el territori agrari disponible. El recent tancament de les plantes de purins encara ha posat més en evidència una situació insostenible, que ens temem s’agreujarà en un futur”. El GDT no es cansa de repetir que la solució passa per “la reducció de la cabana porcina fins a uns nivells d’equilibri amb el territori, la diversificació de la pagesia, i la conversió del sector a models que no siguin agressius amb el medi”.

Però mentrestant, hi ha gent que no escarmenta. Un mes després de la sentència condemnatòria del jutjat manresà, el GDT va tornar a denunciar l’empresari Josep Ramisa per mala praxi amb els purins, concretament les pèrdues de sucs en una bassa d’una granja de les Masies de Voltregà, propietat seva. No hi ha manera. Surt més barat contaminar que respectar la natura.