Vic i la Unesco

Durant dècades –potser segles- Vic era coneguda com “La Ciutat dels Sants”. Tan és així que L’any 1931, l’escriptor Miquel Llor va publicar la novel·la Laura a la ciutat dels sants, una obra que narra el viatge iniciàtic de la Laura, una dona forastera casada a la capital de la Plana amb un potentat local, que intenta mantenir la seva personalitat en mig d’un ambient advers, criticaire, tancat, ultraconservador i ple d’imposicions arbitràries del món rural i catòlic.

Després de la guerra civil, Vic va passar a ser el bressol del filòsof Jaume Balmes, que el franquisme i el nacionalcatolicisme van utilitzar per portar l’aigua al seu molí. A mitjans dels anys seixanta del segle passat, Vic és va convertir em una “Ciutat d’interès turístic”, i amb l’arribada de la democràcia va passar a ser una “ciutat de cultura a la mesura humana” i, posteriorment, “Ciutat de fires i mercats”.

Aquests últims anys, diversos sectors vigatans estan intentant buscar una marca que identifiqui la ciutat amb la modernitat i la superació dels estigmes del passat, que contempli la restauració de la Universitat, els encants paisatgístics de la comarca, o la puixança del comerç i el turisme.

L’any 2014, la capital osonenca va presentar la seva candidatura “Vic, ciutat Unesco de la Gastronomia”, però no va ser escollida, la qual cosa va significar pels promotors una galleda d’aigua freda. Segons el Gremi d’Hostaleria, el fracàs va ser causat, sobretot, per la falta d’unitat política. En un comunicat emès per la Unesco, també es deia que “més enllà del dinamisme del sector privat patent en la candidatura, en la proposta no es descriuen suficientment polítiques i mesures publico-privades dirigides a fomentar la creació de pràctiques culinàries i de turisme en el pla de l’administració”.

Ara, els impulsors volen tornar a presentar la candidatura pel 2015, “convenientment revisada i millorada”. Per això, compten amb el suport del Consell Empresarial d’Osona, la Delegació d’Osona de la Cambra de Comerç, la Federació Catalana d’Indústries de la Carn, la Fundació Dr. Trueta, el Gremi d’Hostaleria d’Osona, el Museu Episcopal de Vic, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i Vic Comerç, a banda del vistiplau de 16 dels 21 regidors del consistori vigatà.

Pels promotors, la candidatura “donaria visibilitat internacional, reconeixement i prestigi a la ciutat, potenciaria el comerç de productes alimentaris i facilitaria el contacte amb d’altres ciutats de la xarxa de ciutats Unesco, entre d’altres avantatges”. Però també reconeixen alguns inconvenients, com “l’elevat cost per a la ciutat”. De fet, la campanya de la primera candidatura va costar prop de 100.00 euros, una quantitat que molts ciutadans i alguns grups polítics troben excessiva.

Per Joan Naudó, cap visible de la nova candidatura, “Cal invertir certs diners per poder tirar endavant un projecte digne. El que ens agradaria és discutir sobre les despeses i arribar a una decisió entre tots. Si s’aprova la nostra proposta, els beneficis resultants seran evidents: hi haurà més gent que ens visitarà, i això es traduirà en més menús als restaurants, més vendes als comerços i més entrades als museus. A més, també se’ns obriran les portes a nous intercanvis comercials. Si tenim l’etiqueta Unesco, l’interès pot augmentar i això contribuirà positivament en l’economia de la comarca”.

No m’oposo frontalment a la proposta, però em sembla que hi ha altres prioritats, com invertir diners per pal·liar l’atur, millorar els serveis sanitaris i educatius, propiciar l’accés de famílies amb poca disponibilitat econòmica a les llars d’infants, donar suport als menjadors socials i a entitats com Càritas, el Tupí, Creu Roja o el Banc dels aliments, entre d’altres.

Estic convençut que l’oferta gastronòmica vigatana i osonenca té una qualitat remarcable i reconeguda. Però no convé caure en l’auto-contemplació del melic. Molt probablement hi ha altres poblacions i comarques catalanes que també tenen un nivell culinari excepcional, sovint augmentat per la presència de determinats productes de proximitat, com el peix, inexistent a Vic per l’absència del mar.

Ens agradi o no, el principal producte alimentari d’Osona és el porc, amb totes les seves variants, sobretot la llonganissa. Però com a contrapartida, som una de les comarques més contaminades per l’excés de purins, una característica del territori que tothom experimenta amb la pituïtària nasal per culpa de la intensa pudor que flota en l’ambient quan s’entra a la comarca, a l’alçada d’Aiguafreda per la C-17. Abans que ens concedeixin el distintiu gastronòmic de la Unesco, primer hem de solucionar el problema de la superpoblació porcina i la ramaderia industrial, i l’eliminació dels purins.