Canvi d'horari, canvi de calendari

Cada any, quan arriba la primavera, els rellotges s’avancen una hora per decret. Diuen els suposats entesos de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que la mesura genera un estalvi de 30 milions d’euros (impostos inclosos) durant els set mesos que el nou horari esta en vigor perquè adequa la franja horària a les hores de llum natural. Segons aquest organisme, el 90% de l’estalvi es concentra en les llars, on s’estima que la despesa es podrà reduir entre 10 i 11 euros. El canvi horari s’aplica de manera coordinada a tota la Unió Europea i a una vuitantena de països de tot el món. La diferenciació entre l’horari d’estiu i el d’hivern es va iniciar l’any 1974 com a mesura d’estalvi davant de l’encariment del petroli.

Ens volen fer creure que afegir temps de llum diürna a les tardes és interessant per al comerç, la pràctica esportiva i tota mena d’activitats relacionades amb el lleure a l’aire lliure. Llàstima, però, que totes les espècies del regne animal i el vegetal no funcionin amb despertador digital ni adaptin el seu rellotge biològic a la mesura oficial. Les vaques, per exemple, que no tenen calendari a les quadres ni porten rellotge al canell, quan arriba l‘últim diumenge de març no fabriquen la seva preciosa llet una hora abans, ni retarden la seva producció a la tardor, quan el rellotge oficial de la Unió Europea s’avança una hora.

Defensors i detractors del canvi esgrimeixen arguments contradictoris i poc comprovables. Els uns diuen que l’increment de llum a la tarda pot ajudar a disminuir els accidents de trànsit; però els altres afirmen que els seus efectes sobre la salut i la incidència en la disminució del crim són menys clars. També asseguren que l’horari d’estiu pot estimular l’aparició de pics de demanda, la qual cosa incrementa els costos.

Segons alguns metges, els canvis d’horari dificulten la percepció del temps i causen problemes en els cicles de la son, a més de trastocar calendaris de reunions, de viatges, sortides i arribades d’avions (quanta gent ha perdut el seu vol per culpa del canvi horari!), el manteniment de registres, de dispositius mèdics i l‘ús de maquinària pesant. Molts sistemes dirigits per computadores són capaços d’ajustar automàticament els seus rellotges, però també es poden produir errors.

Els animals considerats irracionals i les persones tenim un rellotge biològic interior que controla una gran varietat de funcions, entre les quals es troben el comportament, la son o l’alimentació. Tots plegats som criatures d’hàbits, molts dels quals estan determinats per la llum natural del sol. El que més sol afectar les criatures –humanes i animals- és l’hora dels àpats. Si estan acostumats a menjar a una hora determinada, quan se’ls desperta la gana esperen impacients el plat, el pinso o el biberó. En canvi, amb el canvi d’hivern no tenen gana quan els donen el menjar.

Alguns experts afirmen que la majoria de persones i animals domèstics o de granja no s’adapten a l’horari nou i estan més nerviosos, irritats i desorientats. Per això, per reduir els efectes indesitjables s’ha de graduar progressivament el temps dels àpats, preferiblement 10 minuts cada dia fins a arribar a l’hora de diferència. I si és possible, també cal adaptar el cicle de la son de la mateixa manera. De fet, segons els neuròlegs, el canvi d’hora és negatiu en les persones que tenen problemes neurològics com depressió o mal de cap.

L’Acadèmia Americana de Medicina del Son aconsella reajustar l’horari de menjars, evitar les migdiades, menjar de manera apropiada, beure molta aigua i mantenir-se físicament actiu, anar amb compte quan es condueix el dia del canvi d’horari i evitar recórrer a la cafeïna al matí i a l’alcohol a la nit.

Tanmateix, la gran pregunta és si paga la pena sotmetre’s a tants desajustos per un suposat estalvi energètic més que dubtós. Posat a canviar de manera indiscriminada l’horari solar, també es podria alterar el calendari i eliminar el dilluns (que és un dia que no agrada a gaire gent) i passar oficialment del diumenge al dimarts. O, a l’hemisferi nord del planeta, passar de la tardor a la primavera per estalviar-nos l’hivern. Amb el permís de Sant Pere.