Orgull d'estimar

L’amor. Entre tots, l’amor de parella. Sentiment referent de la vida. Captivador dels nostres sentits. Embellidor del món i de la nostra existència, que quan és sa i lliure, permet encarar amb més valentia tots els desafiaments.

L’amor, que té un poder incalculable, pot ser constructiu i generador de felicitat, però també destructiu i provocador de malestar quan no és basat en la llibertat, el respecte i la confiança. L’amor tòxic, evitable si ens estimem primer a nosaltres mateixes; si sabem què ens fa bé i què és millor allunyar de nosaltres.

La bellesa de l’amor. La unió de persones diferents amb un projecte comú, respectant els projectes individuals de cadascuna. Poder comptar amb l’altra i saber que hi serà sempre que la necessitis. Conèixer en profunditat i acceptar la globalitat.

L’amor entre persones. Amor que s’ha volgut modelar per mantenir-lo sota control, sense èxit, perquè l’amor sempre ha estat lliure, absent de normes. L’amor no entén de sexe, gènere ni identitat. No entén de construccions socials ideades per mantenir una estructura desigual, injusta i que engabia.

Orgull d’estimar. Orgull de mirar a qui i no a què. Reivindicació que es manifesta fent petons, abraçades i mirades a la persona estimada sense por, sense censura.

Per una vida d’amor, sense armaris. I si hi són, que els puguem cremar cada any a la foguera de Sant Joan i arribar al 28 de juny, lliures.