No morim, ens maten

El múltiple assassinat del fill, la filla i la dona per part del masclista covard que es feia dir pare i marit que més tard es va suïcidar a Castelldefels, ha despertat un debat important sobre la violència masclista, el feminicidi i l’intent patriarcal de justificar els assassinats.

Cada cop que una dona és assassinada per la seva parella o ex-parella es posa en evidència la conceptualització i pensament que hi ha a la societat vers la violència masclista a través del llenguatge que es fa servir als mitjans de comunicació i xarxes socials.

A diferència d’altres tipus d’assassinats, quan hi ha una agressió mortal cap a les dones per part de la parella o ex-parella, encara es diu que “moren”, com si els trets, les ganivetades i els cops fossin una mort natural inevitable. I un dels resultats d’aquesta creença de “oh, ah mort, vaja!” és que en el triple assassinat mencionat l’Ajuntament de Castelldefels decretés tres dies de dol i un minut de silenci per “la mort de quatre veïns”. És un insult i una falta de respecte fer un acte de condolença igualitari de tres víctimes i d’un assassí. Quan un terrorista s’autoimmola, només es plora per les víctimes, mai pel terrorista, per què no és igual quan l’assassí és la teva parella, ex-parella o el teu pare?

De la mateixa manera, sempre ens comenten si la dona assassinada havia interposat una denúncia o l’assassí tenia antecedents de violència de masclista dins la parella o ex-parella (normalment utilitzen els mots violència de gènere o domèstica). La majoria de les dones que pateixen aquest tipus de violència, no ho diuen, i, per tant, es desconeix. És una informació, que tal qual es dóna, és irrellevant perquè posar una denúncia o que el barri en vagi ple no impedeix per se que un assassí masclista acabi amb la vida de la seva parella o ex-parella

S’ha parlat molt també de la llei contra la violència de gènere, una llei que ha facilitat que les dones puguin viure sense violència però que per si mateixa no elimina la violència vers les dones, ja que cal un canvi real a la societat i, evidentment, una aplicació correcta (cosa que no s’està fent en molts casos, especialment a nivell judicial). A través de twitter s’ha dit durant aquests dies que aquesta llei duu a la desesperació. És a dir, es justifiquen els assassinats de totes les dones. I jo em pregunto, com és que insultar el rei és un delicte i justificar els assassinats de les dones no?

Se n’ha parlat molt perquè no és un assassinat individual, també ha matat a la seva filla i al seu fill, segurament abans de matar a la mare perquè en els seus últims minuts de la seva vida s’horroritzés de veure la seva canalla morta. Els assassins masclistes són perversos fins l’últim moment, no actuen per bogeria, actuen sabent què perfectament què volen, continuar tenint el poder.

Hem de continuar explicant, dia rere dia, que els assassinats de les dones per part de les seves parelles o ex-parelles no són bolets, formen part d’un sistema que facilita que els homes assumeixin el poder i sotmetin a les dones (i els fills i filles) al mateix. Un sistema que cada cop que una dona és assassinada, violada, agredida, insultada, cosificada i un llarg etcètera, justifica l’agressor i culpabilitza la víctima. Un sistema caduc que cal derrocar quant abans, millor.

I com s’està dient a les xarxes: suïcida’t abans de matar a la teva dona, ens faràs un favor a totes i a tots.