Centralisme vigatà

Els Estats Units estan convençuts de ser el centre de l’univers. Totes les nacions giren al seu voltant, com els planetes que donen voltes en una òrbita que té el seu centre en l’astre rei. Els Estats Units decreten quins països són bons i quins són dolents. Decideixen qui pot tenir armes atòmiques i qui no; qui forma part de l’eix del bé i qui forma part de l’eix del mal.
Els catalans ens solem queixar del centralisme espanyol representat per Madrid. La publicació de les balances fiscals ha deixat clar que l’entitat abstracta anomenada Catalunya aporta molt més del que rep a canvi. Sense comptar que, per postres, els catalans no tenim autopistes gratuïtes ni els millors serveis en el transport públic.
Però els catalans de terra endins també ens queixem amb raó del centralisme barcelonès i la prepotència capitalina envers les comarques interiors. Per molta gent de Barcelona, la Catalunya profunda és un conglomerat rural format per pagesos curts de gambals que tenim l‘única virtut de saber preparar una bona botifarra amb pa amb tomàquet. Però a l’hora de parlar de diners, és evident que la metròpoli s’emporta la major part del pastís econòmic. Per a les comarques, doncs, algunes engrunes.
Tanmateix també existeix un centralisme comarcal, a casa nostra, simbolitzat pel predomini i, de vegades, la supèrbia de Vic, una ciutat que es mira el melic i veu la resta de poblacions osonenques com a simples comparses que adornen la monumentalitat vigatana.
En aquest sentit, l’acte més destacat de la Festa Major de Vic va ser l’obtenció del segon Pla de barris, amb una injecció de 7,8 milions d’euros de la Generalitat per desenvolupar actuacions urbanístiques al centre històric i la Calla. Tanmateix, no deixa de ser una llàstima que aquesta loteria elitista (una pluja de milions en forma d’engrunes) hagi deixat Sant Bartomeu del Grau sense cap engruneta per reformar el seu nucli urbà; igual que Torelló, Centelles o Sant Hipòlit. Sorprèn que una ciutat de dimensions mitjanes com Vic hagi obtingut aquest regal per segona vegada en cinc anys.
No voldria pas passar a la història com un vigatà traïdor a la seva ciutat. Però posats a ser justos s’ha de dir que, malauradament, el poder central sempre afavoreix el peix gros. El centralisme té una estructura interna que es multiplica fins a l’infinit. Es pot ser un bon vigatà i, al mateix temps, defensar els justos interessos de Manlleu, Roda, Sant Bartomeu del Grau, Torelló, Centelles o Sant Hipòlit? Per què sempre surt beneficiat l’hereu, el fill gran? Per què el model familiar vigent no considera la igualtat de tots els fills? Quina veu tenen els desheretats?