Què li passa a Catalunya Ràdio?

Què li passa a Catalunya Ràdio? Aquesta és la pregunta que ara mateix es deuen està fent molts oients que el dia 18 de juliol van sentir l’adéu d’una veu històrica, la de l’Antoni Bassas.

Primer va ser el Jordi Basté, que va deixar enrere 20 anys d’antena i es va endur el seu No ho diguis a ningú a RAC 1. La fuga d’estrelles a l’emissora del grup Godó va continuar amb Toni Clapés, que va canviar el Versió Original de Catalunya Ràdio pel Versió RAC1. I ara és l’Antoni Bassas qui salta del vaixell, encara sense saber què farà la temporada que ve. El problema, però, és que ho deixa empès per un oferta que no considerava bona “ni per a ell, ni per al programa, ni per a la ràdio”, segons va dir ell mateix en el seu propi programa.

L’home més escoltat de Catalunya, doncs, amb un programa que tenia més audiència que la resta d’emissores en català juntes, fa les maletes i se’n va. I el pitjor no és això, sinó que marxa per la porta del darrere, com els cracks del Barça. Es veu que en això d’acomiadar com Déu mana els catalans no n’aprendrem mai.

Hi ha qui diu que l’Antoni estava sentenciat des del dia que Joan Ferran el va incloure dins de la crosta nacionalista. Hi ha qui pensa que ell, després de 14 anys llevant-se a les 5 del matí, ja tenia la decisió presa. En tot cas, aquest adéu genera un problema gros a Catalunya Ràdio, que veu com la seva hegemonia del matí pot canviar de mans i anar a parar a l’altre cantó de la Diagonal, a mans d’un Jordi Basté i el seu El món a RAC1, que no ha parat de créixer trimestre rere trimestre. Paper difícil, per tant, el de la Neus Bonet, la dona que haurà de prendre el relleu d’Antoni Bassas i mantenir el mes de mig milió d’oients que tenia el director d’El Matí de Catalunya Ràdio.

A les 12 del migdia d’aquell 18 de juliol, 200 oients van anar a acomiadar l’Antoni en el seu últim programa, i entre ells Joan Laporta. El president del Barça que, com Catalunya Ràdio, veu com el liderat que tenia se li desfà als peus. Ara mateix, són dos gegants amb peus de fang. Es podria dir que, tant un com l’altre, són com dos alumnes que han suspès al juny i ara hi han d’anar al setembre per saber què passa. En el cas de Laporta, tot dependrà del que faci l’equip: si la pilota entra hi haurà calma tensa, i si no mocadorada assegurada. I en el cas de Catalunya Ràdio la clau serà saber si el dial dels oients es manté en el 102.8 (99.7 a Osona) o si canvia cap a una altra freqüència. Això només el temps ens ho dirà.