¿Está el presidente? Que se ponga

Aquests dies, una de les bromes més comentades a la xarxa i també a les ràdios ha estat la trucada del fals Puigdemont al president Rajoy per demanar-li una cita.

https://www.youtube.com/watch?v=CtEHacO3KhY

La broma telefònica, del programa “El matí i la mare que el va parir”, de Ràdio Flaixbac, de seguida es va convertir en viral i, més enllà del mèrit d’aconseguir parlar amb el president del govern, que el té, va tornar a obrir el debat sobre l’ètica d’aquest tipus d’enganys.

La broma no és nova. L’any 2004, al programa Minoria Absoluta de RAC1, l’alter ego de Maragall (imitat per Queco Novell), va aconseguir que l’aleshores president de Múrcia, Ramon Luís Valcárcel, es posés al telèfon i es disculpés per unes declaracions en les quals acusava l’expresident de la Generalitat de beure hectolitres de vi al dia.

També el programa de Pere Mas, “Tot és molt confús”, a Catalunya Ràdio, va aconseguir contactar amb el rei fent-se passar pel Mas de Catalunya. El programa va aprofitar la coincidència de cognoms entre presentador i president de la Generalitat per arribar fins al monarca. En aquella ocasió, però, la casa Reial es va queixar i la trucada no va passar per antena, tot i que es va filtrar al Youtube poques hores després.

Personalment, el debat ètic sobre aquest tipus de bromes me la porta bastant fluixa. Perdoneu que sigui tan sincer, però no crec que una broma d’aquest tipus desprestigiï la política i seria un hipòcrita si digués que hi ha coses amb les quals no es pot fer broma, precisament jo, que em dedico cada setmana a riure de la política. Humorísticament, la broma tampoc m’aporta massa res, més enllà del repte d’aconseguir que algú es posi el telèfon. Així doncs, el que realment m’ha interessat d’aquesta trucada han estat dues coses.

La primera: constatar que, ara mateix, Rajoy no té res a fer. La imatge d’un Rajoy tocant-se els ous que tantes vegades hem dibuixat al Polònia es va fer evident quan Rajoy li va dir que, aquesta setmana, tenia l’agenda buida. És a dir que, enlloc d’estar mirant de pactar amb el PSOE a marxes forçades per acostar posicions, resulta que Rajoy està al seu despatx llegint el Marca, perpetrant un nou capítol de la seva política basada en “el temps sempre juga al meu favor”. Nova mostra d’immobilisme del president, per molt que ara es reuneixi amb Rivera, que sempre acaba guanyant el seus rivals per avorriment. De fet, en un concurs entre un peix i Rajoy per veure qui parpelleja menys vegades, jo apostaria per Rajoy… i això que els peixos no tenen parpelles.

La segona cosa que he pogut constatar és com de fàcil és parlar amb el president del Govern. El fals Puigdemont només va haver de passar dos filtres per arribar a parlar amb Rajoy, DOS! Cap comprovació, cap línia segura… una simple trucada a una centraleta, dues secretàries i PREMI!. O sigui que és més fàcil parlar amb el president del Govern que donar-se de baixa de Movistar. Conclusió: Si voleu donar de baixa l’ADSL ja ho sabeu, truqueu a Rajoy perquè us ho solucioni i acabareu abans.