Àpats en horari europeu

Fa unes setmanes, alguns bars i restaurants de Prats de Lluçanès van fer campanya a favor de la l’adequació dels àpats a l’horari europeu. La iniciativa va consistir en obsequiar amb aperitius, tapes o cafès gratuïts els comensals que anessin a esmorzar de 7 a 9 del matí, a dinar de dos quarts d’1 a les 2 del migdia i a sopar de 7 a 9 del vespre. Entre els ciutadans que es van apuntar a l’oferta també es van sortejar 10 esmorzars, 10 dinars i 10 sopars per a dues persones.

La reforma horària que des de fa dos anys es vol impulsar a Catalunya té l’objectiu d’afavorir la conciliació entre la vida laboral i familiar, en un país on tenim el mal costum de dinar i sopar massa tard. El més raonable seria dinar a la 1 del migdia (o mitja hora abans) i sopar a les 8 del vespre (o abans), com fan la majoria de nens, o la majoria de països dits ‘civilitzats’.

Aquests horaris afavoririen una bona digestió i un son més reparador a l’hora de dormir.  També facilitarien la productivitat laboral i la possibilitat de dedicar més temps a la cultura i l’oci. Els experts asseguren, a més, que l’avançament dels àpats ajudarien a reduir el fracàs escolar, ja que els pares tindrien més temps per acompanyar els seus fills a l’escola i a implicar-se en la seva educació.

Ja fa un any, l’antic govern de la Generalitat va anunciar que impulsaria mesures per adaptar-nos a l’horari europeu, amb l’objectiu de “facilitar la conciliació entre la vida laboral i familiar”. I es va comprometre a fer les modificacions corresponents per passar “d’un horari franquista i irracional a un de democràtic i racional”. Tanmateix, l’avançament electoral va ajornar el projecte.

Segons els experts, la reforma horària hauria de contemplar que les administracions, i per anar bé la societat civil, no convoquessin reunions de càrrecs electes a la tarda, ni actes públics  a partir de les 19 hores. De fet, tots ens hem trobat amb l’inconvenient d’anar a una conferència, a la inauguració d’una exposició o a una reunió a les 8, la qual cosa ens ha obligat a sopar més tard de les 10 o 2/4 d’11 de la nit. També diuen que s’haurien de reduir els dinars de treball

Un dels camps de batalla de la reforma es troba en la tradicional mania de tancar els comerços al migdia durant tres hores o més (durant aquesta llarga estona d’inactivitat comercial, molts ciutadans que treballen al matí o a la tarda podrien fer la compra).

Un altre inconvenient és l’horari tardà de molts programes televisius considerats de ‘prime-time’, amb el corresponent retard  a l’hora de sortir a fer una copa els caps de setmana. Per anar bé, la regulació horària, també hauria d’incorporar la supressió del canvi d’hora dues vegades l’any, una mesura que s’ha demostrat absurda i ineficaç.