Horts urbans solidaris

Diuen els entesos (o els savis) que els humans som allò que mengem. Penso que és veritat. Sense entrar en qüestions religioses o de salut, conec individus que es passen la vida menjant porc i fan cara de porc. O vegetarians que semblen espinacs. Sempre he envejat les persones que cuiden un hort. Més enllà del romanticisme de menjar els aliments que veuen créixer cada dia, i de l’esforç i l’amor que han de posar a l’hora de remenar la terra, adobar-la, fangar, sembrar o plantar, regar, treure les males herbes i fer la collita, la feina d’hortolà també té un component litúrgic de meditació zen indiscutible.

Fa 10 anys l’ajuntament de Vic, amb el vot de tots els grups municipals, va aprovar un ambiciós projecte per acabar amb les desenes de cultius il·legals i posar ordre en una activitat practicada durant dècades a les ribes del Gurri i el Mèder per molts jubilats, la majoria immigrants provinents de tot l´estat (la majoria camperols andalusos) que els anys seixanta van abandonar la seva terra i van venir a Catalunya per buscar feina; entre els hortolans de fa uns anys, però, també hi havia ciutadans provinents d´altres autonomies; sense oblidar els osonencs vinguts de les àrees rurals del Cabrerès, el Lluçanès, les Guilleries i d´arreu de la comarca. Uns i altres mai no van renunciar al seus lligams amb la natura.

Cuidar-se d’un hort era una manera com una altra d´entretenir-se, fer exercici i sanejar l´economia domèstica mitjançant la producció d´hortalisses per a consum propi i la venda dels excedents a les verduleries. El projecte aprovat preveia l’arrendament, per un temps limitat, de 23 parcel·les de 120 m2 (prop de 4.000 m2), en un terreny a la riba del Gurri, al costat de la Font de Sant Pere. La concessió s’havia de fer mitjançant un sorteig entre les sol·licituds presentades. La condició per menar un hort era que els hortolans no podien vendre els productes cultivats (tomàquets, pebrots, mongetes, cebes, enciams…), i només els podien destinar a consum familiar.

D´altra banda, per evitar un impacte ambiental negatiu, s’havia de promocionar l´agricultura ecològica i el reg eficient, amb adobs naturals (sense químics) i la utilització de compostatge. Els horts havien de disposar d´una taquilla amb coberta metàl·lica per guardar les eines; i tot el perímetre cultivat s’havia de tancar amb un mur de formigó per contenir les terres i evitar l´accés a persones alienes. Aquest mur també havia de servir per pal·liar les riuades i evitar que es perdessin les collites. Sigui com sigui, amb el canvi de govern, la sortida de Jacint Codina de l’alcaldia i l’accés de Vila d’Abadal a la Casa de la Ciutat, el projecte es va estroncar.

Cinc anys després, el anomenats “horts urbans” van ressuscitar a la zona d’horta municipal de les Casasses, al costat de la carretera de Roda i prop del polígon industrial Malloles, a més de dos quilòmetres del centre de Vic, un fet criticat pels inconvenients que comporta el desplaçament a una àrea tant allunyada, sobretot per part de persones d’edat avançada, o que no tenen cotxe. La zona de les Casasses té 50 parcel·les de 100 m2 cadascuna, habilitades per al conreu agrícola per autoconsum, destinades tant a particulars com associacions. Més recentment el municipi de Vic va adjudicar alguns horts urbans al carrer de Sant Pere, i 33 parcel·les darrere l’estació, entre els carrers Miramarges i Joan Serrallonga, a diferents persones o entitats interessades, després de participar en el procés de sol·licitud previ. Els horts es van oferir a un preu simbòlic per tal de procurar un bon manteniment i poder tenir-los ben cuidats. L’ajuntament vigatà va cedir els terrenys fèrtils que estaven en desús, o els que van quedar a mig urbanitzar arran de l’esclat de la bombolla immobiliària. D’aquesta manera famílies que es trobaven en situació econòmica difícil podien cultivar aliments pel seu autoconsum. Des de llavors, aquests horts estan gestionats directament per l’associació “Horts Solidaris de Vic”.

Encara que amb un sistema i uns objectius diferents, des de fa un temps, Manlleu també ha creat els seus “horts solidaris”, un projecte liderat per voluntaris de la població, amb la finalitat de proveir l’entitat El Sarró, lligada al Banc d’Aliments, de productes frescos cultivats en els 450 metres quadrats dels horts de Can Sanglas. El Sarró, que atén unes 400 famílies a l’any, fins fa poc només proporcionava producte sec; amb la incorporació dels productes dels horts solidaris, la dieta dels usuaris ha canviat i molts ja mengen patates, tomàquets i carbassons frescos. Durant tot l’any els camps estaran ocupats per cultius de temporada, que es conrearan de manera ecològica. El promotor de l’invent és l’hortolà Pere Crosas, un biòleg jubilat, que ha estat al capdavant del projecte manlleuenc des dels inicis i ara també guia i assessora tothom que està involucrat en els horts del Sarró.

A finals de juliol, aquestes terres ja van donar 200 quilograms de verdures ecològiques. A l’espera d’arrencar totes les patates (uns vegetals que es conserven molt bé i no requereixen aigua), es van recollir mongetes tendres, carbassons, cogombres, tomàquets i enciams. Molts dels voluntaris que col·laboren en el projecte són persones jubilades, hortolans de les zones d’horta municipals, usuaris del Sarró i altres persones a títol personal. Els responsables expliquen satisfets que la iniciativa ja ha provocat que alguns propietaris de terrenys privats i empreses s’hagin interessat per a col·laborar.

Els projectes de Vic i Manlleu són diferents. Si a Vic el factor solidari s’articula des de la titularitat individual (i alguna de col·lectiva), a Manlleu el cicle sencer està pensat en les necessitats concretes dels usuaris del Banc dels Aliments. Sigui com sigui, cal saludar amb entusiasme les dues iniciatives i, sobretot, felicitar els hortolans protagonistes. Bon Profit.