Felicitats Ràdio Manlleu

No només TV3 i Catalunya Ràdio fan 25 anys aquest 2008. Des de fa uns mesos, Ràdio Manlleu també forma d’aquest grup selecte de mitjans de comunicació que porten un quart de segle emetent en català. Una emissora que va començar com una aventura amateur i que amb el temps s’ha acabat convertint en un mitjà de referència a la comarca i en un model a seguir per moltes ràdios locals.
Pas a pas, Ràdio Manlleu ha anat creixent i ha sabut fer les passes adequades per no perdre el pas que marquen els nous temps. Noves instal•lacions, magnífiques per una ràdio local, i també nova pàgina web han posat la ràdio al dia a nivell tècnic. Això sí, el gran mèrit de Ràdio Manlleu és que ha sabut modernitzar-se sense perdre el sentiment amateur dels orígens. Un esperit que li permet donar oportunitats als joves periodistes del poble o la comarca que volen donar les seves primeres passes en aquesta feina.
I és que els grans comunicadors d’avui no podrien haver arribat on són ara sense les ràdios locals. Carles Francino i Andreu Buenafuente a Ràdio Reus, per exemple. O Antoni Bassas i Josep Cuní, a Ràdio Joventut. Són només alguns casos de grans professionals que van començar la seva carrera en una ràdio local i que ara triomfen davant de grans audiències. I no són els únics, de Ràdio Manlleu també n’han sortit comunicadors destacats com Llucià Ferrer, ara amb programa propi a Catalunya Ràdio, o Jordi Armenteras, a qui podem sentir al “Món a RAC 1”. Dos exponents que són la punta de l’iceberg d’altres professionals que, com ells, van començar a Ràdio Manlleu i ara treballen a grans mitjans.
Jo mateix encara recordo com si fos ahir quan Jordi Armenteras, aleshores director, em va dir: “tens bona veu, t’agradaria provar de fer ràdio?”. I des de llavors fins avui dedicat al món del periodisme.
És aquí on juguen un gran paper les ràdios locals. En un panorama ofegat per l’excés de notícies i de mitjans, les locals han de trobar el seu espai com a generadors d’actualitat de proximitat i, sobretot, com a viver de noves promeses del periodisme que busquen un espai on foguejar-se i demostrar el que valen. Com si d’un equip de futbol filial es tractés, les ràdios locals preparen els joves talents i els ensenyen els trucs i les armes per després poder-se enfrontar a audiències més grans i competències molts més ferotges.
És de justícia, doncs, felicitar a Ràdio Manlleu pels seus 25 anys i també per la bona feina feta, tant com a ràdio de proximitat com per la projecció de tants i tants manlleuencs i osonencs que avui no seríem on som sense la experiència que ens va donar el poder treballar a la redacció d’El Ter o davant dels micròfons d’aquesta ràdio. Felicitats!