ARRELATS

La Sílvia, un esquitx de sis anys, diu que ella és una llúdriga. En Nil, somrient tot satisfet, assegura que ell és un castor. Oh, i la Txell, tota picardiosa, afirma que és una daina. I per acabar-ho d’adobar, l’Eulàlia, que als seus esplèndids setze anys ja no és una criatura, aclareix, ben seriosa, que ella és una caravel·la!.

S’han tornat ximplets?... És una broma?...  Em volen prendre el pèl?... No pas.
I és que ara que hi penso, un servidor sóc un llop.
Bé, per ser precisos, no ben bé un llop: Un llobató.

Clar que això meu no és d’ara, he de recular cinquanta-cinc anys enrere, quan sí que era de veritat un llobató. I penso que, ben mirat, en el fons no he deixat de ser-ho mai. Aquella època llunyana de la meva vida de la qual conservo encara alguns records imprecisos, tinc el convenciment que va deixar un pòsit dens i profund en el meu bagatge personal, en la meva manera de ser, d’entendre el món i de relacionar-m’hi.

Com molts deveu haver endevinat, quan començava aquella llunyana dècada dels seixanta, jo era escolta, membre de l’Escoltisme de Manlleu. Un llobató de la sisena dels vermells.
I escoltes són la Sílvia, en Nil, la Txell, l’Eulàlia i tota una colla més a Manlleu. I molts més a Vic, a Osona, a Catalunya i a tot el món.

En aquells anys obscurs de la dictadura, el poble català, vençut altre cop, delmat, humiliat i aterrit suportava com podia un dels més ignominiosos plans de destrucció i anihilació de la nostra història. El verí franquista, infiltrat en tots els estaments de l’arrasada societat catalana ofegava qualsevol tímid alè de llibertat.

Però l’ànima de Catalunya és immortal i no sap de rendició. D’entre les cendres de la repressió i de les restes de l’exili, destruïda l’estructura política, el poble va tornar a engegar el poderós motor que sempre l’ha impulsat i que el fa singular i el caracteritza: L’associacionisme.

Poc a poc, tornaren a sorgir entitats, grups, associacions… petitones, aparentment innocents, que sota pretextos i finalitats festives o banals van anar recollint i restaurant l’esperit nacional aixafat. La llengua, els valors i les fortaleses del nostre poble revifaren amb la fràgil protecció de tantes i tantes entitats. I el país es va desvetllar de nou i es va posar a caminar. I aquest pas lent i insegur, vès per on, hores d’ara ens ha portat davant de les portes de la llibertat.

El moviment escolta de la meva infantesa en fou un bon exemple. Sota la seva aparença lúdica, persones compromeses, jovent inquiet, van saber transmetre’ns, a tot un seguit d’infants educats en la foscor del feixisme, uns valors que van canviar de soca-rel i per sempre les nostres directrius vitals. L’amor al país, al territori i als conciutadans, el tresor de la llengua, l’anhel de llibertat, el respecte, la igualtat de les persones, la col·laboració, l’esperit de servei, la dignitat…

Uns valors que, embolicats en tendes de campanya, excursions, cançons i focs de camp aparentment inofensius van donar-nos eines poderoses per forjar les nostres personalitats i fer-nos més forts, més cultes, més humans i segurament més feliços.

Amb el pas dels anys, l’escoltisme manlleuenc ha travessat diverses etapes que desembocaren amb el naixement, l’any 1995 de l’actual  «Agrupament Escolta i Guia Arrels» .
L’entitat actual, va néixer amb l’empenta del Col·legi La Salle, que a més ha proporcionat unes esplèndides instal·lacions,-que de ben segur han de ser l’enveja de moltes altres Agrupacions-, on s’ubiquen els «caus» de les diferents unitats que el componen.

«Pares i mares manlleuencs que teniu fills de 6 anys amunt!.  Fills de sis anys amunt que teniu pares i mares manlleuencs! ...us ha tocat la rifa!.
 S’ha acabat la trista misèria de nens tancats a casa el cap de setmana, de tele-fàstic, de matapokémons, de Whatsaperies i avorriments o de trifulques de germans. L’AEiG Arrels us obre les portes i us ofereix quelcom infinitament millor.

Amistat, aventura, alegria, marxeta, bon rotllo, diversió, emoció i un grapat de virgueries més repartides amb tot una colla de gent com vosaltres, que així que arribeu us seran companys, amics, que us estimaran, us respectaran i compartiran amb vosaltres una aventura genial, amb l’escalf i el guiatge de xicots i noies més grandets, els caps, que tindran cura de vosaltres.
Vinga! Què espereu?»

Uh!. I la Sílvia diu que s’ho passa xatxi amb les llúdrigues a dins de la tenda. I sa mare encantada quan es menja la verdura sense crits. I en Nil explica que va al.lucinar empaitant crancs americans a la riera que diu que és una espècie invasora. I la Txell, flipa de com s’ho va muntar treballant amb daines i llops en el servei que van fer junts… I l’Eulàlia, se sent íntimament feliç amb com ha aconseguit superar pors i timideses que li apagaven aquella alegria de viure tan seva. Una passada!

Arrels, amb la base del Moviment escolta i amb absoluta independència i llibertat d’idees, ofereix a infants i joves, en un món cada vegada més presoner de l’egoïsme i la mentida, un àmbit de lleure i aprenentatge on el respecte, la col·laboració, el servei als altres, el coneixement i l’amor a la natura i al país, permeten, tot divertint-se i compartint, construir la pròpia personalitat i avançar en el camí de la fermesa i la felicitat.

No us ho deixeu perdre, és el millor regal!
Us esperen amb els braços i els cors oberts de bat a bat.

Jesús Soler i Vilaró, Desembre del 2016