• facebook
    facebook twitter youtube

    dijous 7 de juliol de 2022

PORTADA menú
  • Seccions
    • Societat
    • Política
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
  • Serveis
    • Farmàcies
    • Ofertes de treball
    • Guia de serveis
    • Adreces d'interès
  • Opinió
  • Galeria de fotos
  • Contacte
    • Qui Som
    • Publicitat
    • Contactar
close

dijous 7 de juliol de 2022

RSS

  • Societat
  • Política
  • Economia
  • Cultura
  • Esports
Ràdio Manlleu
El temps
Agenda
close
Tancar

Opinió

Jesús Soler. Integrant del GDT

www.gdter.org
  • Altres articles d'opinió d'aquest autor
El poble que tenia una flor

El poble que tenia una flor

Doncs sí. Al nostre petit, bell i matxucat país tenim tot un ‘bededéu’ de petites meravelles, de curioses singularitats i de curiositats impensades. No us vull pas avorrir amb la tirallonga de les que ara mateix se m’acudeixen, perquè estic convençut que tots en teniu un bon grapat al pensament.


Tan sols voldria explicar-vos una d’aquestes nostres perles, sovint tan discretament amagades, que de ben segur, a molts dels qui llegiu aquestes reflexions, no us n’ha arribat notícia. I és que resulta que un dels nostres bonics pobles costaners, primorosament arrecerat a la riba de la vella Mediterrània, arraulit a la falda de les antiquíssimes i menudes muntanyes del Montnegre, que l’abriguen de les gèlides mestralades hivernals i abeurat per la més catalana de les rieres, ha estat beneït amb un clima suau, sense estridències i agradablement humit, que a més de fer prou plaent la vida dels seus habitants, ha propiciat la supervivència d’una flor especialíssima, espectacular i exòtica. Fins al punt que, florint abundosa als patis, jardins i balconades, ha esdevingut una icona del poble i n’ha pres el nom pel qual és popularment coneguda: L’orquídia d’Arenys.


Tothom coneix i admira les precioses orquídies que d’uns anys ençà, s’han popularitzat i han esdevingut una de les flors d’interior més venudes, més resistents i més apreciades per els amants de les flors. El cultiu selectiu i les hibridacions de diverses espècies del gènere Phalaenopsis han aconseguit unes plantes magnífiques que a més, s’adapten fàcilment a les condicions ambientals de les nostres llars. 


Però la família de les orquídies és molt més que les boniques Phalaenopsis. Les orquídies són el cimal de l’evolució dels vegetals a la terra. Han fet de la diversificació, la base de la seva estratègia evolutiva i amb ella han conquerit el món. S’han descobert més de 30.000 espècies diferents d’orquídies i han aconseguit generar una espècie per cada hàbitat possible. Des del cercle polar a l’Equador una immensa varietat de formes, colors i aromes omplen de bellesa prats i boscos arreu de la terra. A Catalunya hi viuen, discretament, més de seixanta espècies.


L’orquídia d’Arenys és un cas especial. En realitat no és d’Arenys. El seu origen es troba en una petita àrea del sud de la Xina i el nord de l’Índia on està protegida per la llei. El seu nom real és «Paphiopedilum insigne». El mot Paphiopedilum ve del grec i significa «sandàlia de Venus». La forma de la seva preciosa flor explica ben clarament el perquè del nom. Tot un seguit d’espècies de Paphiopedilum creixen a l’Àsia tropical. Bellíssimes. El P. Insigne és una de les més belles.

Fa un segle i mig, un frare caputxí tornà de l’Índia al seu convent d’Arenys de mar. Duia amb ell un petit esqueix de la planta que curosament plantà en una torratxa del pati. La planta va arrelar i al cap d’uns anys va florir. Era el Paphiopedilum insigne. La bellesa d’aquella flor captivava a tothom que la veia. Passaren els anys i les dècades, i poc a poc el Paphiopedilum va anar lluint les seves sandàlies a tots els patis i eixides de les cases d’Arenys. De forma ben misteriosa, tanmateix. Perquè, lluny de les seves terres natals, sense els específics insectes que allà polinitzen les seves flors, l’orquídia no podia produir les seves diminutes llavors i de cap manera podia escampar-se arreu del poble. Caldria utilitzar una estratègia diferent. I la va trobar, sumant tres eines potents: La capacitat de produir noves plantes de rebrots de la planta mare, la seducció de la seva bellesa i el bon veïnatge que encara ara batega als pobles del nostre país.


Els arenyencs aviat van estimar incondicionalment la preciosa asiàtica. Les seves flors exòtiques i duradores son lluïdes en les ocasions més importants i adornen els indrets i els esdeveniments més solemnes. Les orquídies d’Arenys no es venen. Són massa valuoses. Es regalen.


De mica en mica, l’apreci, l’estimació i la solidaritat que habiten en l’ànima dels nostres pobles i que els fan vius, amables i i civilitzats, va propiciar la difusió de les plantes de la deessa Venus a tots els racons del poble. Regalades com petits tresors d’uns veïns a uns altres, com a penyora d’amistat i de convivència, en un bell exemple de la força i el tarannà que encara avui resisteixen en bona part dels nostres pobles i que els fan tan de bon viure-hi,  i que malauradament, van desapareixent en l’anonimat de les grans urbs.


El bon veïnatge, un privilegi que mai hauríem de deixar perdre. Una meravella sense preu. Com la orquídia d’Arenys. La flor d’un poble. 

[ INICI ]


Galeria d'imatges

36è Festival Flamenco de Manlleu

Acte en record als pisos Garcia

Salvem el Coro Núm 100

Backstage, Concert d'Indians

Últims podcasts - Ràdio Manlleu

Manlleu al dia - 06/07/22

06|07|22 13:41

Manlleu al dia - 05/07/22

05|07|22 13:47

Manlleu al dia - 04/07/22

04|07|22 17:31


  • > Agenda
  • > Ofertes de treball
  • > Farmàcies
  • > Guia de serveis
  • > Arxiu de notícies
radio manlleu
podcast

Opinió

Des de les nostres arrels

On són les dones artistes? No hi ha dones a la història de l'art? No han fet res les dones?

per Eva Font, regidora de Cultura i Mitjans de Comunicació

Opinions anteriors. .

TEMPS X TEMPS

FEM xarxa

Memòria OPE (I)

Tweets by elterpuntnet
Tuits sobre "elterpuntnet OR #manlleu OR #osona"


  • Inici
  • Societat
  • Política
  • Economia
  • Cultura
  • Esports
  • Contacta
  • Mapa Web
  • Publicitat
  • Avis Legal

Butlletí d'elter



© Tots els drets reservats