Els quatre monuments manlleuencs (i un projecte) dedicats als 'caiguts'

Aquests dies de debat al voltant de la “memòria històrica” ve a tomb recordar que la dictadura franquista prou que va procurar fer-ne ús en favor propi.

En l’àmbit manlleuenc, a part dels noms dels carrers (alguns recentment canviats), s’assenyalava el 4 de febrer com el dia de commemoració de l’entrada dels soldats franquistes a la població. Amb aquest motiu, fins al 1955, sortia una de les dues publicacions anuals –juntament amb la de la Festa major- que editava la Delegación Local de Prensa y Propaganda.

A part d’aquesta presència puntual, la plaça Fra Bernadí  (a l’època era anomenada “plaza de España”) acollia l’anomenat “monumento a los caídos”. Segur que molts manlleuencs recorden aquell monòlit que, situat entre les escales que comunicaven el Dalt i el Baix Vila, encimbellava la figura d’una àguila imperial i contenia altres símbols feixistes. Allò, però, que potser no és tan present ni conegut és que Manlleu ha tingut fins a quatre “monuments” d’aquesta tipologia i que, el darrer, encara existeix amb una oportuna modificació.

La investigació d’un estudiant de Terrassa, a qui vaig aportar les dades locals, recollia aquesta tipologia de construccions de tot el país. Aquest estudi va suggerir dur a terme una recerca a fons dels que havien estat instal·lats a Manlleu. El resultat va ser sorprenent. Fem-ne recompte:

El primer monument va ser construït amb una vigència episòdica. Poc després de caure sota àrea “nacional”, a Manlleu ja es va construir un obelisc, de robusta aparença, entre les dues escales esmentades. Aquest va ser el primer marc i escenari de les activitats públiques d’adhesió al règim, ja fossin misses de campanya, desfilades o discursos i arengues amb proclames militars. La seva fragilitat, degut a la pressa i a la falta de recursos i materials, així com el desfici per evidenciar l’adhesió de les autoritats locals amb  el règim franquista va aconsellar renovar la construcció (Imatge 1).

El segon monument es va construir el 1940 amb maons i estava format per un obelisc més esvelt i baix que l’anterior i amb un altar al davant, utilitzat per a les misses i actes religiosos dedicats als honorats pel monòlit. La seva vida va ser, igualment, curta. Hi constava el lema “Caídos por Dios y por España. Presentes!” sota una creu llatina.  S’ignora la raó de la seva curta durada (Imatge 2).

 El tercer monument, dissenyat a finals de 1942 o principis de 1943, no va passar de ser un projecte. L’arquitecte municipal J. Riera considerava que calia reformar el monument per adequar-lo millor a la plaça porxada. La descripció que en feia el mateix tècnic era la següent:

“La obra que se proyecta es de tipo netamente renacentista, y consiste en un frontal formador por un arco en cuyo interior va col·locada una làpida dedicatòria coronada por una cruz, y flanqueado por dos contrafuertes con remate apiramidado. A uno y otro lado del arco van colocados los símbolos de la Patria, o sea, el Escudo Nacional y el Emblema del Movimiento. En el basamento de la làpida el escudo de Manlleu con la fecha de la construcción. Está montado sobrer una plataforma anterior con muretes laterales rematados por bolas y tres peldaños para ganar el desnivell del jardín”(1).

El monument, de pedra, havia de ser degudament emmarcat per a l’enjardinament de l’espai tot donant-li un major protagonisme. La primera pedra es va col·locar el 4 de febrer de 1943. Es desconeixen les raons per les quals no va arribar a fer-se mai realitat (Imatge 3).

 L’any següent, es va construir el monòlit que va perdurar fins a la renovació de les escales que es va inaugurar per la Festa Major de 1972. Durant un quart de segle, el massís monòlit de pedra va mantenir els manlleuencs ben vigilats mentre feien vida quotidiana a la plaça. A la base hi havia la mà, emblema de Manlleu i la data de 1944 en referència a la seva inauguració. A la cara  principal dirigida a la plaça, a la part superior, hi havia una gran creu; a la inferior, el lema “Caídos por Dios y por España ¡Presente!. A les bandes, en uns afegits que permetien la visió frontal, el feix de fletxes i el jou de la Falange i l’escut d’Espanya usat en època dictatorial. Al cim, una sòlida i pètria àguila imperial (Imatge 4).

Les obres que van suposar la desaparició del jardí central de les escales del nord de la plaça van sentenciar el monument en el seu aspecte. Aleshores, es va aprofitar per traslladar el símbol franquista al costat de les escales que condueixen a la rectoria. El nou monument, era una escultura de bronze descrita a l’època com “un ángel sosteniendo la espada y el laurel en noble actitud hieràtica”(2), sorgida del model de l‘escultor manlleuenc Ramon Pujol i Escalé, i havia estat fos als Tallers Barberí d’Olot. La inauguració es va produir el 4 de febrer de 1971 i l’acompanyava la frase “Caídos por Dios y por España”.

Actualment, encara existeix envoltat d’heures, presenta un missatge ben diferent de l’inicial. A mitjan 1977, després de la dimissió de l’alcalde Josep Arqués  i que assumís el càrrec Josep Mas i Rocarol (veritable alcalde de la transició manlleuenca), el lema es va canviar. A la primera entrevista que la premsa va fer al nou alcalde i en resposta a la pregunta del periodista, va dir: “La placa dels caiguts que diu ‘Caídos por Dios y por España’ s’hauria de treure i posar-n’hi una que fes referència a tots els caiguts”(3). És així que, un temps després, es va eliminar una placa amb paraules de José Antonio Primo de Rivera i rectificar la frase esmentada, en el sentit que apuntava l’alcalde Mas, per la que encara es pot llegir: “En record dels manlleuencs que han mort en defensa dels seus ideals” (Imatge 5).

D’aquesta manera, Manlleu devia ser una de les primeres poblacions catalanes en fer exercici de memòria, reconciliació i justícia històrica. Aquest fet puntual però, ha de tenir una continuïtat. Tota mesura és poca per recuperar la història dels oblidats per l’autoritat oficials durant dècades. Els quatre monuments (i el projecte) manlleuencs expressaven allò que deien però, també, manifestaven (més i tot) per allò que callaven   

Joan Arimany i Juventeny

Gestor cultural

Notes:

1 Arquitecto municipal. “Descripción”, Manlleu, n. 4, febrer de 1943, p. 9

2 “Se conmemoró el XXXII Aniversario de la LIberación”, Comarca Sindical de Manlleu, n. 382, 20 de febrer de 1971, p. 1 i 3

3 Collell, Jaume. “Xerrada amb el Sr. Mas”, Manlleu-publicació, n. 0, 6/20 d’agost de 1977

Imatges:

Imatge 1: Primer monument provisional, l’abril de  1939. Foto Rafart Fons Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA

Imatge 2: Segon monument, 1940. Autor desconegut Fons Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA

Imatge 3: Projecte per al tercer monument, 1943. Publicat a: Manlleu, 1 d’abril de 1943, p. 15

Imatge 4: Quart monument als Caiguts, 1960. Foto Rafart Fons Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA

Imatge 5: Darrer i actual monument amb el lema reconciliador. Foto Joan Arimany