La pobresa i les discapacitats no són càstigs bíblics

Cada dimecres al matí, un grup de vuit persones usuàries del Centre Ocupacional Sant Tomàs ajuden a cultivar verdures fresques als horts de Can Sanglas. La seva col·laboració, que es desenvolupa amb el suport d’una professional, la faran tot l’any, exceptuant el mes d’agost. La finalitat del Centre és crear un espai que promogui la inclusió, el desenvolupament personal i la consciència social dels seus membre, mitjançant l’acció desinteressada, per motivar que la persona sigui activa i desenvolupi un rol útil i funcional en el teixit social. No deixa de ser encoratjador que dues entitats tan diferents, però amb uns objectius semblants de solidaritat i empatia amb sectors desfavorits col·laborin entre elles i comparteixin tasques.

L’Associació Sant Tomàs fundada el 1966 per un grup de famílies que tenien fills discapacitats intel·lectuals, es va crear amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels afectats i la del seu entorn familiar. Ara ja porta més de mig segle fomentant l’atenció quotidiana dels usuaris en diversos àmbits, a més de promoure la consciència pública sobre aquesta problemàtica i la solidaritat de la comunitat.

Entre els objectius de Sant Tomàs, hi ha el de facilitar la formació i el suport necessari perquè els discapacitats intel·lectuals realitzin un treball que els estimuli personalment i que, a més, comporti un salari just i la seva normalització social. La promoció laboral que es fa des del Centre Ocupacional fomenta la integració dels seus usuaris en l’empresa ordinària, o també col·laborant amb persones i entitats que els puguin promocionar llocs de treball adequats en centres especials de treball. Aquesta modalitat és una eficaç alternativa a la inserció laboral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual que no tenen un nivell d’hàbits i habilitats suficient per accedir a un contracte de treball ordinari.

El Sarró, una entitat de Manlleu nascuda fa dos anys i lligada al Banc d’Aliments, és un  projecte liderat per voluntaris de la població, amb la finalitat de proveir 400 famílies de productes frescos cultivats en els prop de 500 metres quadrats dels horts de Can Sanglas: patates, tomàquets, carbassons frescos i tota mena de verdures, uns cultius conreats de manera ecològica. El fet que vuit persones treballin un matí cada setmana a l’hort de Can Sanglas probablement no els procurarà un sou massa important, però els beneficis de la seva activitat són evidents a l’hora d’afavorir la seva autoestima, de sentir-se útils als altres, d’aprendre a cultivar la terra i d’experimentar regularment el miracle del creixement estacional de les verdures que menjaran altres persones amb dificultats econòmiques.

Contra el que alguns impresentables sense escrúpols proclamen, el fet de néixer amb una discapacitat física o psíquica, igual que el fet de néixer en un entorn de pobresa, no és un càstig diví. Són accidents vitals que en cap cas han de comportar un estigma bíblic. Tothom, un dia o altre, es pot veure afectat per circumstàncies imprevistes i no desitjades: malalties, pèrdua de treball i casa o, en casos més greus, guerra i devastació. Si els humans tenim un punt de dignitat, aquest ha de servir per donar la mà a qui ho necessita.