Votarem?

En Joan i la Núria són dos catalans que porten anys vivint a Catalunya. Un dia, el seu fill, un nen de 10 anys que amb prou feines sap res de política els fa una pregunta molt senzilla:

-Pares, votarem?

-És clar que no, fill – respon en Joan, votant unionista i defensor de l’autonomisme-. Com vols que votem, si no tenim ni urnes? -diu-. El govern català havia de comprar urnes per fer-lo vinculant i el concurs s’ha declarat desert. No tenim cens, ni sabem d’on treure’l, perquè el govern central és evident que no ens el cedirà. Una colla d’ajuntaments governats pel PSC, per no parlar dels governats pel PP, ja han dit que no deixaran els col·legis per posar les urnes. Quines urnes? -repeteix, mentre riu per sota el nas-. Pedro Sánchez ha amenaçat amb sancions als alcaldes socialistes que permetin votar.

-Sancions per deixar votar… això sí que és molt d’esquerres, oi? – diu la Núria. 

-Els funcionaris demanen garanties per participar del procés i el govern proposa substituir-los per voluntaris, -segueix en Joan-, una prova més que l’1O serà una repetició del 9N. A més, la fiscalia ja els ha amenaçat, per si no tenien clar que el referèndum era il·legal. Els Mossos no saben a qui hauran d’obeir arribat el moment, un despropòsit. I, compte, que el govern de Madrid no acabi aplicant l’article 155. Ah! I ja només falten els comuns, que segueixen sense definir-se, tot i que diuen que ho faran a primers de juliol, tot i que segurament diran que només donaran suport al procés si és vinculant, tot i que perquè sigui vinculant, segons ells, necessita el suport de Madrid, tot i que Madrid ja ha dit que no hi donarà suport… i tornem a començar. Fill, és evident que no votarem – remata en Joan.

-No facis cas al teu pare, fill – respon la Núria-. És clar que votarem! No tenim urnes… encara, però el govern ja ens ha dit que les aconseguirà. I, fins ara, el govern sempre han anat complint el que prometien. Van prometre data i pregunta i ja la tenim. Van prometre una pregunta clara i ho és. A més, el 4 de juliol hi ha una conferència per explicar els passos que seguiran per aconseguir que el referèndum sigui vinculant. A l’agost, s’aprovarà la llei de transitorietat que ens permetrà actuar, de manera legal, al marge de la legalitat espanyola. I també s’aprovaran les lleis de desconnexió per poder fer el referèndum. -diu la Núria, mentre es va creixent amb els arguments-. El món comença a mullar-se a favor del procés i del dret a decidir, i la prova és l’editorial del New York Times, probablement, el diari més influent del món. Els comuns tard o d’hora s’hauran de posicionar… i dubto que vulguin sortir a la foto al costat dels qui parlen de precintar urnes. Entre els socialistes, hi ha alcaldes díscols que ja han manifestat públicament que deixaran que les escoles dels seus pobles obrin les portes l’1 d’octubre. A més, les enquestes ens van a favor: el 80% dels catalans estan a favor del dret a decidir i el sí guanyaria al no. Ah! I no és veritat que l’1O sigui un nou 9N, perquè hi ha molts elements que el diferencien: lleis de transitorietat, la construcció d’una hisenda pròpia, una pregunta clara, la voluntat de fer-lo vinculant des de l’inici i un partit polític, la CUP, que actua com a accelerador i garant de tot aquest procés i que no permetrà mai que sigui una votació de fireta. Per tant, fill, és evident que sí que votarem! -conclou orgullosa la Núria.

En Joan i la Núria són personatges de ficció, però les seves posicions i els seus arguments no ho són. I aquesta diversitat d’opinions, així com la incertesa de no saber com ho farà el govern per posar les urnes (a menys de 100 dies pel referèndum), és el que converteix aquesta pregunta en la pregunta del milió: votarem? Jo, de moment, no en tinc ni put… idea! Només espero que el 4 de juliol el govern ens ho deixi una mica més clar. El que és evident és que aquest estiu, a més d’estar pendents del iot dels famosos i els fitxatges del Barça, haurem de tenir un ull posat al parc de la Ciutadella, perquè ens espera un estiu parlamentari d’allò més mogut.

Bones vacances!