Prou «pressing» CUP!

Arribats a aquest punt, amb l’article 155 al caure i la proclamació de la independència a les portes (de fet, és possible que quan llegiu aquest article alguna de les dues coses, o les dues, ja s’hagin produït), crec que és de justícia reivindicar el paper de la CUP en tot aquest procés.

El 27 de setembre vaig votar Junts Pel Sí i, durant un temps, vaig ser crític amb la CUP en nombroses ocasions, començant pel pas al costat i, sobretot, quan es van negar a aprovar els pressupostos. Tampoc comparteixo alguns dels seus ideals polítics o algunes de les seves reivindicacions, com la feminització d’algunes paraules, que em semblen innecessàries i fora de lloc. Però, de la mateixa manera que critico una cosa, crec que és de justícia rectificar i reconèixer els mèrits de la CUP en tot aquest procés.

És molt fàcil encertar el resultat de la travessa un cop jugat el partit, cert! Però és ara quan m’adono de l’encert que va ser obligar el Mas a fer un pas al costat. Amb ell al capdavant, estic convençut que el final del camí no hagués estat el mateix. Veure’l els dies abans de la proclamació de la independència (o la no proclamació, perquè ningú ho té clar) passejant-se per les ràdios per demanar calma i assistint a la Generalitat per “aconsellar” Puigdemont, va ser com retornar al passat. Han estat dies de Puta i Ramoneta Tour i, en aquests dies, només la CUP ha sortit al pas per recordar el mandat democràtic del poble de Catalunya. Ells i Marta Rovira, que ha exercit de radical lliure d’Esquerra i que va muntar en còlera, segons s’ha publicat després, quan va conèixer els canvis en el text que el president va llegir el 10 d’octubre.

És per això que sentia certa vergonya quan sentia el president Mas, al qui tan havia defensat mesos enrere, demanant a la CUP, l’ANC i Òmnium que deixessin treballar el govern i no els pressionessin: I vostè que estava fent a Palau, doncs? Recollir objectes que s’havia oblidat?

La CUP, amb els seus defectes, ha estat clau en tot el procés i, especialment, en el tram final. Possiblement, sense la seva pressió no s’haguessin aprovat les lleis del referèndum i de transitorietat amb aquesta celeritat. De la mateixa manera, el seu paper va ser clau en l’organització dels col·legis i la defensa de les urnes el dia 1 d’octubre, gràcies al seu coneixement del moviment assembleari i organitzatiu.

I també seu és el mèrit de pressionar el president, i especialment el PDeCAT, per proclamar la DUI, tal i com van demanar més de dos milions de votants del “Sí” el dia 1 d’octubre.

És evident que el moviment unionista i les forces de l’estat han utilitzat, utilitzen i utilitzaran la CUP per demonitzar el procés. Los radicales, en diuen ells, que és com si nosaltres ens referíssim a PP com “los corruptos”, però el que no em sembla just és que el moviment independentista, es sumi a aquestes crítiques.

Siguem honestos, més enllà del nostre pensament polític i reconeguem que, sense la CUP, segurament no seríem on som ara. Per tant, aprofito aquest article i l’espai que se’m cedeix per dir: Prou pressing CUP!