De radar a radar, i et multo perquè t'ha tocat

El Servei General del Trànsit, sempre vetllant per la nostra seguretat, ha decidit posar tres radars nous a la comarca d’Osona. Tot i que un, el de Masies de Voltregà, ja s’ha retirat perquè estava situat a l’antiga C-17, ara amb molt menys volum de trànsit. Potser és que pel fet de no haver-hi tants cotxes no donava prou diners.
Aquest és el pla del Servei Català de Trànsit. Minar de radars tota la xarxa de carreteres per evitar accidents. De fet, d’aquí al 2010, aquesta institució preveu arribar a la bonica xifra de 196 a tot Catalunya. Això sense comptar els radars mòbils i els 38 que l’Ajuntament de Barcelona té instal•lats a les principals cruïlles per controlar que ningú se salti els semàfors. I així estem tots els conductors: acollonits! Acollonits per saltar-nos un semàfor en taronja sense voler, no fos cas que ens quedem sense punts; acollonits per passar més ràpid del compte en una zona 50 i que ens facin la foto; acollonits per travessar una línia continua mentre un helicòpter ens grava des del cel. En definitiva, acollonits d’agafar el cotxe.
I és que el radar, lluny de ser una eina dissuasòria per obligar a reduir la velocitat en els punts negres de la xarxa viària, com se’ns ha venut, s’ha convertit, en molts llocs, en una autèntica guardiola. Vivim en la política del radar i ja no se segueix cap criteri a l’hora de col•locar radars. Quants radars hi ha a Catalunya? I quants d’aquests radars estan situats en un punt negre? La resposta és pocs. I als exemples em remeto. Radar per entrar a Barcelona, en plena Meridiana i amb la velocitat limitada a 50, en un carrer de 5 carrils! Tres radars a la Ronda de Dalt en un tram limitat a 60, en plena baixada! Radar en plena recta de Granollers, amb bona visibilitat i amb la velocitat limitada a 80! O radar en un tram limitat a 100 a l’alçada de Mollet, en plena autopista! I això per no parlar de la polèmica zona 80 de Barcelona, venuda com una eina per disminuir la contaminació i ara promocionada a tort i a dret com un sistema que ha ajudat a reduir els accidents. I la contaminació, què? En què quedem?
Si la veritable raó del radar és eliminar de la carretera els conductors que posen en perill la seguretat del trànsit, per què no hi ha una patrulla esperant uns metres més enllà com passava fa uns anys? De què serveix fer dues o tres fotos a una persona que condueix a més de 200 km/h si seguirà circulant fins a arribar a casa seva sense que ningú l’aturi? Si la idea és que prenguem consciència i que rectifiquem la nostra conducta, per què passen tants mesos entre la infracció i que aquesta se’ns notifiqui? Per què si m’enxampen amb un límit d’alcoholèmia superior al permès no em retiren el carnet allà mateix? I per què la majoria de radars estan sempre posats just després dels límits de velocitat més baixos i inexplicables?
Tot plegat fa que un, quan surt a la carretera, estigui més pendent del comptaquilòmetres que d’allò que està succeint a l’asfalt, i no crec que això sigui gaire bo per a la seguretat. Si és perillós agafar el mòbil al volant, també ho és està pendent del marcador per no sobrepassar segons quins límits. Si més no, a mi no m’ho sembla.