La reforma horària: una oportunitat

El setembre de 2015 Vilafranca del Penedès es va convertir en la primera capital catalana a favor de la Reforma Horària en l’àmbit del comerç. Les tres agrupacions de comerciants de la ciutat, Centre Vila, Comerç Espirall i l’Associació de Comerciants de la Girada, amb el suport de la patronal Unió Empresarial del Penedès (UEP), van impulsar una jornada reivindicativa i festiva per demostrar als mateixos botiguers i als consumidors que la racionalització d’uns horaris compatibles amb conciliació social i familiar és una fita necessària i possible. Per què? Doncs, reduint-ho a la darrera expressió, per construir una societat més lliure i feliç. Durant un dia, pràcticament 200 establiments comercials i despatxos professionals de la capital de l’Alt Penedès van fer horari europeu, abaixant les persianes entre les set i dos quarts de vuit del vespre. L’experiència va ser un èxit que va superar totes les expectatives dels organitzadors i, efectivament, va servir per posar en valor els quantiosos beneficis de l’aplicació d’uns horaris més racionals i compatibles amb una vida més sana, socialment compromesa i plenament més feliç.

L’experiència pionera de Vilafranca també va posar en evidència que l’aplicació de la Reforma Horària només serà viable si es fa en tots els àmbits socials perquè requereix en primer terme un canvi d’hàbits que, certament, no serà fàcil, però que és imprescindible i, sobretot, possible. El repte que ha decidit afrontar Catalunya per construir un nou país a partir d’una majoria social que reclama més democràcia, més justícia i més igualtat també és el context perfecte per fer realitat el projecte que persegueix la Reforma Horària. I ho hem d’aprofitar.

El comerç de proximitat no pot continuar essent esclau d’uns horaris abusius com els que imposen les grans superfícies comercials. Els botiguers de moltes ciutats i pobles de Catalunya es veuen abocats a passar hores i hores darrera el taulell perquè sóc víctimes d’uns hàbits de consum que heretem de l’època del franquisme. I aquí és on cal incidir. Hem d’impulsar aquest canvi d’hàbits en el consumidor però també en el mateix comerciant, que és consumidor al mateix temps. I per això ens cal un marc legislatiu que sigui sensible al progrés i ens ajudi a impulsar aquest canvi vital. Al cap i a la fi estem parlant de millorar la qualitat de vida del conjunt dels nostres ciutadans i ciutadanes perquè puguem gaudir d’una millor salut, d’una societat més justa i igualitària.