La bona llet

L’expressió “tenir mala llet” s’aplica a aquelles persones que tenen mal caràcter. Diuen els lingüistes que la vinculació entre el lacti i les ‘males puces’ ve per l’associació que se li donava des de temps immemorials al fet que els nadons absorbien la personalitat de qui els donava el pit, en una època durant la qual  era una pràctica molt comuna que algunes famílies contractessin una dida per alletar el fill de la mare que no podia donar el pit als seus fills.

La selecció de la dida es realitzava en la majoria d’ocasions d’una manera estricta, tenint molt en compte els orígens de la persona contractada, el seu nivell cultural i, sobretot, que no tingués antecedents penals ni cap tipus de problema psíquic. Tanmateix, no sempre s’aconseguia contractar la persona més adequada per alimentar els lactants, i la gent creia què si quan el nen o la nena creixien tenien problemes de comportament social o algun tipus de malaltia, aquesta hauria estat adquirida a través de la ‘mala llet’ que havia mamat la criatura”.

Més enllà de la bona o mala llet que ingerim els humans, la majoria de nosaltres hem crescut alimentats amb llet de vaca, ja sigui de pagès, d’una marca reputada o d’una marca blanca que es ven als supermercats. Els que ja tenim una certa edat ens vam criar bevent llet fresca de vaca –llet crua- que les famílies anaven a comprar directament a les masies properes o a les lleteries del poble, i s’emportaven en lleteres que mesuraven la seva capacitat per petricons (cada petricó era, aproximadament, un quart de litre). 

Molts encara recordem el gust exquisit d’aquela llet i també d’una deliciosa llesca de pa de pagès untada amb la nata de la llet bullida la nit anterior, amorosida amb una mica de sucre. Lamentablement, avui la llet és un producte sovint insípid que les centrals lleteres tracten de mala manera, després de pagar al pobre pagès una misèria. Per acabar-ho d’adobar, si hem de fer cas a una llegenda urbana molt estesa, molts nens de ciutat que no han vist mai una vaca  creuen que la llet és un producte semblant a la coca-cola que surt d’una fàbrica.

A mitjan mes de juliol, per dinamitzar el maltractat sector ramader, la Generalitat va aprovat un decret autoritzant la venda directa de llet crua de l’explotació al consumidor, una transacció que feia 28 anys havia estat prohibida per raons sanitàries. Els ramaders feia molt temps que la reivindicaven un decret semblant, entre ells el sindicat Unió de Pagesos, un dels sectors més insistents.

Però si per alguns el valor biològic i gustatiu de la llet crua de vaca és espectacular, la mesura de la Generalitat també ha recollit una allau de crítiques a les xarxes socials carregades de molta mala llet (o mala bava). Per alguns dels detractors, la llet crua és un caldo de cultiu per a microorganismes malèfics, com ara la listèria i la salmonel·la, que poden produir mal de panxa, vòmits, diarrea, afectacions renals i del sistema nerviós, entre altres mals. En aquest context, Teresa Jordà, la ufanosa consellera ripollesa d’Agricultura, Pesca i Ramaderia, ha deixat clar que “les explotacions que vendran llet crua han de passar molts controls. És gent que ho fa perquè vol, perquè creu en el producte i en el que fa. I aquell que la consumeix també és perquè hi creu i sap el que compra.”

És evident que el decret no és una carta blanca perquè els productors de llet facin trampes o abusin de la bona fe dels amants de la bona llet. De fet, la nova llei recull els requisits que exigeix la normativa europea d’higiene alimentària per desenvolupar aquest tipus de venda en els àmbits de la producció, la manipulació, l’envasament, el transport, l’etiquetatge i la informació al consumidor. A més, la normativa catalana afegeix alguns requisits addicions relatius a les condicions sanitàries de les explotacions i a la formació del personal. La llet crua, a diferència de l’estabilitzada o pasteuritzada, no ha estat escalfada per sobre dels 40 graus. Però té unes altres exigències: s’ha de vendre freda, bullir a casa i consumir en un màxim de tres dies des de la primera munyida.

En la part positiva de l’autorització de la venda de la ‘bona llet’, cal assenyalar que la mesura també serveix perquè els esforçats ramaders puguin millorar o complementar la seva economia. En aquest sentit, cal tenir en compte que si el pagès ven la llet a la fàbrica per 30 cèntims el litre, venent-la directament al consumidor cobra un euro.

Tampoc podem oblidar que, tal com recorda el sindicat Unió de Pagesos, la venda de llet crua directament al consumidor ja està autoritzada en països com França o Itàlia. Per acabar d’afavorir la precària economia dels pagesos, el sindicat també proposa que per ajudar al manteniment de les explotacions petites i mitjanes, la Generalitat també autoritzi la venta directa i el sacrifici d’aus de corral i de conills en petits escorxadors de la mateixa granja, o en escorxadors situats a un radi molt proper.