Crisipèdia

Estimats amics i amigues, em sembla que ha arribat el moment en què entre tots creem una nova eina de referència a internet que m’he permès la llicència de batejar com a “Crisipèdia”. Enmig de la profunda crisi econòmica que estem vivint, hem assistit també a un fet lingüístic sense precedents: han sorgit desenes de noves expressions per descriure les penúries que ens castiguen i escuren les butxaques. Potser és hora que, amb la participació de tota la blogosfera, recopilem aquest lèxic de nova generació per tal de poder parlar en propietat durant les nostres converses de cafè sobre la crisi.

A continuació començo la llista d’expressions que vol agrupar aquesta Crisipèdia, sempre tenyides per un to d’humor i/o xavacanaria que ens permeti fer més suportables les apocalíptiques destrosses que està provocant per arreu la fallida del sector financer.

- hipotecotèrmia: Afecció corporal que, en veure com puja l’euribor i per tant els rebuts a pagar de la hipoteca es disparen, ens deixen glaçats de cap a peus i sense capacitat de reacció. Pot produir la paràlisi parcial o total de les ganes de viure.

- borsemi/borsèmia: Dit de la persona que s’absté de jugar a la borsa. Quan les coses van mal dades, sembla més segur amagar els calés sota una rajola del garatge.

- febre roja: Virus que transforma en vermell tot allò que toca. De moment, s’ha centrat en les accions de totes les empreses que estan a borsa, i també en els números dels comptes corrents de la majoria de famílies d’aquest planeta.

- plaga eroniana: Prové d’ERO, és a dir, expedient de regulació d’ocupació. Es tracta d’una plaga que afecta a un tant per cent molt elevat de les empreses, que sigui a causa de la crisi o no aprofiten per fotre al carrer un bon grapat de treballadors.

- feinitis aguda: Pandèmia fins fa quatre dies considerada molt negativa, però que s’ha estès ràpidament i amb èxit per tota la població. Consisteix en tenir moltes ganes de treballar i d’estar contents de tenir una feina, llevant-nos cada matí alegres per dirigir-nos cap al curru.

- tupervare: Sinònim d‘àpat a fora de casa. A partir d’ara, s’ha acabat anar als restaurants, ens hem d’estrènyer el cinturó.

- coitus-finançamentus interruptus: Dit de la negociació del finançament autonòmic de Catalunya que queda condicionada per una crisi que, en aquest sentit, molts celebren. I és que per a Solbes una excusa tan bona per no permetre que els catalans ens quedem amb una major proporció dels nostres diners com “ara no podem, estem en temps de crisi” no cau cada dia del cel.

- Pressupostus fugit: Fenomen que es dóna quan un govern havia previst que continuaria en perpetuïtat el creixement econòmic i que, davant de la crisi, es troba amb les arques públiques més deficitàries dels últims anys. Per més informació, veure Castellsencalçolets.

- Castellsencalçotets: Nom amb el que es coneix un conseller d’economia català que disposa de molts pocs recursos econòmics per administrar i es troba al davant un govern amb moltes conselleries (i cap d’elles vol reduir la xifra de diners que vol rebre per dur a terme la seva activitat).

- perdre el crèdit: Expressió amb doble significat. Per una banda, la possibilitat que hem perdut de demanar un crèdit al banc, perquè cap entitat ens el concedirà. Per altra, fenomen segons el qual totes les caixes i bancs han perdut el crèdit davant de la població. Ja ningú se’ls creurà durant molt de temps.

- buit: Allò que s’ha creat dins les nostres butxaques. El no res, ni cinc.

- lligar els gossos amb llonganisses: el que no farem durant molt de temps…

A partir d’aquí, ara és el torn de tots vosaltres. Afegiu comentaris per fer les vostres aportacions a la Crisipèdia, per tal de fer-la créixer en la mateixa proporció que ha crescut la nostra indignació davant una crisi que ens està passant per sobre sense saber massa bé què és el que hem fet malament en la nostra humil economia domèstica.