Europa, foc amic?

L’acte reivindicatiu a favor de la cultura del foc que va acollir Berga el 7 de febrer va ser tota una festa. El fet és que una directiva europea –que vol regular la seguretat en la utilització de material pirotècnic– pot suposar la desaparició de tradicions catalanes com el correfoc, les bèsties de foc o els salts de plens. 10.000 catalans es van congregar, amb el seu bestiari i les seves colles de diables, per reivindicar la vigència i la seguretat d’unes festes que Catalunya no vol ni pot deixar de banda, ja que això suposaria una pèrdua irreparable en el seu patrimoni immaterial i cultural.

A tot això, dóna la casualitat que el proper mes de juny se celebren nous comicis al Parlament Europeu, el mateix parlament d’on ha sortit la polèmica directiva que tant pot perjudicar la tradició i la cultura catalanes. Ja sé que és difícil fer les lleis a gust de tothom, i que si Europa es proposa regular la pirotècnia és pel bé de tots, però cal reconèixer que aquesta directiva no afavoreix al creixement del sentiment europeista en territori català. Només m’agradaria recordar que al 2004 les eleccions europees van registrar una penosa participació del 39,80% a Catalunya. Va ser tot un rècord, però tranquils, és un registre que probablement arribarà més avall encara aquest 2009 en poblacions com Berga, on veuen en perill de prohibició la Patum, festa declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La transposició de la directiva que afectarà a Catalunya, i que decidirà si s’eliminen les festes populars amb foc, córrer a càrrec del Ministeri d’Indústria del govern espanyol. Oi quina confiança que genera, tot plegat? És a dir, per molt que una llei vingui d’Europa, en última instància el nostre botxí sempre és Espanya, tal i com ha passat des de temps immemorials. Això sí que és preservar les tradicions…

Per més inri, crec que es podria qualificar de memorable el paper dels eurodiputats catalans el dia que a Europa es va votar aquesta directiva. Tots els que hi eren van votar a favor! Menciono “els que hi eren” perquè Ignasi Guardans (CiU) i Raimon Obiols (PSC) estaven de viatge i no van assistir a aquesta votació. Ara, aquests mateixos polítics catalans, que representa que han de defensar els nostres interessos a Europa, ens diuen que si es prohibeix la Patum, per exemple, serà culpa d’Espanya, perquè ells han de fer la transposició. D’acord, molt bé. També entenc que encara que els eurodiputats catalans hi haguessin votat en contra, la directiva hagués tirat endavant. Però no hagués estat un gest simbòlic completament coherent que hi haguessin votat en contra, reivindicant i intentant protegir la cultura tradicional catalana?

No sé si m’explico bé, però és que ho trobo una mica indignant. Els representants catalans a Europa han d’estar satisfets amb la seva feina votant a favor de la desaparició de la cultura del foc, com si es tractessin d’uns eurodiputats danesos, per exemple? I que còmode deu ser això de passar el mort a Madrid, no? I culpar al dolent dolentot de torn, veritat? Què voleu que us digui, no ho trobo gens seriós. La resta de membres del Parlament Europeu deuen pensar que els catalans se’n poden fiar molt del govern espanyol, perquè els seus eurodiputats donen la oportunitat a Madrid de mutilar-los unes tradicions amb més de 800 anys d’història.

Malgrat tot, qui sap si de tot plegat en traurem quelcom de positiu: potser ha nascut una nova festa popular a Berga, on a partir d’ara cada primer dissabte de febrer totes les colles de diables i bestiari de Catalunya es reuniran per demostrar que la cultura del foc segueix més viva que mai.