• facebook
    facebook twitter youtube

    dilluns 27 de juny de 2022

PORTADA menú
  • Seccions
    • Societat
    • Política
    • Economia
    • Cultura
    • Esports
  • Serveis
    • Farmàcies
    • Ofertes de treball
    • Guia de serveis
    • Adreces d'interès
  • Opinió
  • Galeria de fotos
  • Contacte
    • Qui Som
    • Publicitat
    • Contactar
close

dilluns 27 de juny de 2022

RSS

  • Societat
  • Política
  • Economia
  • Cultura
  • Esports
Ràdio Manlleu
El temps
Agenda
close
Tancar

Opinió

Toni Coromina. Il·lustració d'Isa Basset

  • Altres articles d'opinió d'aquest autor
Els últims pellaires

Els últims pellaires

Malgrat la suposada bonança econòmica dels darrers 10 anys, el cert és que les indústries osonenques estaven en crisi des de fa anys. Començant pel tèxtil, les càrnies (lligades al sector porcí) i, sobretot, les adoberies, que durant més d’un segle van ser el principal nucli d’ocupació industrial a Vic.
Per por, o pels motius que siguin, durant el franquisme i els primers anys de la democràcia ningú no va gosar alçar la veu per criticar les condicions laborals dels treballadors de la pell, la contaminació del Mèder i el Gurri, o el trasllat de les factories al tercer món (gràcies als salaris miserables que cobren els treballadors dels països pobres, les plusvàlues empresarials i la impunitat per contaminar noves zones incontrolades).
Els darrers mesos, el declivi de les adobaries ha arribat a un punt culminant. L’exemple més simptomàtic és el grup Colomer i Munmany, capdavanter durant dècades, que està a punt d’acomiadar 95 treballadors dels 140 que treballen a la fàbrica de Can Bauman a Vic. Però no tot acaba aquí: l’empresa en qüestió ha decidit el tancament definitiu d’aquest planta a finals del 2010, el trasllat de l’escassa plantilla restant a una nova fàbrica al polígon les Casasses de Vic i l’obertura d’una nova fàbrica a Xina.
Si durant anys i panys tot han estat elogis per a la fàbrica Colomer Munmany (popularment coneguda amb el nom de Can Rata), no es pot oblidar que en el tràgic període de guerra civil els treballadors col•lectivitzats van fer-se càrrec de totes les adoberies de la ciutat, agrupades amb el nom d‘”Indústries de Curtits” de Vic CNT-AIT. En la difícil situació en què es trobava la indústria de la pell a Vic aquells dies (escassetat de matèria primera, descapitalització de les empreses, manca de productes químics per adobar les pells, manca d’higiene i suspensió de pagaments), una comissió formada per obrers i patrons va redactar les bases per posar en funcionament les fàbriques, agrupades en una sola empresa. Tot i que l’experiència col•lectivista va ser curta i sotmesa a unes condicions molt adverses a causa de la guerra, les “Indústries de Curtits” van comprar noves pells, van adquirir nova maquinària, van introduir millores tècniques en el procés de producció i van implantar avantatges de caràcter social inèdits. El resultat va ser l’obtenció de considerables beneficis i l’assoliment d’una bona situació econòmica, fins al punt que van concedir crèdits al mateix Ajuntament i a altres col•lectivitzacions. Però mai ningú ha homenatjat els homes i les dones que van reflotar les adoberies, inclosa la fàbrica del grup Colomer Munmany, que després de la guerra es va trobar amb l’empresa sanejada i va poder enriquir-se durant dècades. Quan un negoci va bé, ben poques vegades l’empresari es recorda de compartir els beneficis entre els treballadors. I si les coses van maldades, la solució és deixar els obrers a l’estacada, obrir expedients de regulació d’ocupació, acomiadar tothom, deslocalitzar les factories i obrir noves fàbriques a Xina. El cas de les adoberies és extrapolable a altres sectors. A Osona en tenim casos concrets molt preocupants (a Vic, a Manlleu, a Torelló i a la resta de poblacions). En aquest context, sorprèn la poca combativitat dels sindicats, unes organitzacions que suposadament havien de defensar els interessos dels treballadors i que, si més no en aparença, es preocupen més de mantenir l’estatus de gestoria administrativa, amb unes poltrones massa agraïdes pels dirigents sindicals que s’hi asseuen. Amb honroses excepcions.

[ INICI ]


Galeria d'imatges

Acte en record als pisos Garcia

Salvem el Coro Núm 100

Backstage, Concert d'Indians

Ràdio, roses i llibres per Sant Jordi a Manlleu

Últims podcasts - Ràdio Manlleu

Manlleu al dia - 27/06/22

Avui, a les 14:24

Manlleu al dia - 22/06/22

22|06|22 13:34

Manlleu al dia - 20/06/22

20|06|22 13:22


  • > Agenda
  • > Ofertes de treball
  • > Farmàcies
  • > Guia de serveis
  • > Arxiu de notícies
radio manlleu
podcast

Opinió

Des de les nostres arrels

On són les dones artistes? No hi ha dones a la història de l'art? No han fet res les dones?

per Eva Font, regidora de Cultura i Mitjans de Comunicació

Opinions anteriors. .

TEMPS X TEMPS

FEM xarxa

Locals disponibles, Retail Tour, Curs sociosanitari

Tweets by elterpuntnet
Tuits sobre "elterpuntnet OR #manlleu OR #osona"


  • Inici
  • Societat
  • Política
  • Economia
  • Cultura
  • Esports
  • Contacta
  • Mapa Web
  • Publicitat
  • Avis Legal

Butlletí d'elter



© Tots els drets reservats