Aeroport, progrés, natura

La comarca d’Osona es debat aquestes setmanes entre el desig de repuntar d’una vegada per totes en el mapa de les infraestructures catalanes i la nostàlgia de preservar l’essència d’una de les comarques amb un entorn natural menys agredit. No resulta gens fàcil posicionar-se al respecte de la possible construcció d’un aeroport corporatiu en terrenys del terme municipal de Taradell, una possibilitat que rivalitza amb les candidatures del Bages i, especialment, de l’Anoia.

Molts són els arguments que s’han esgrimit a favor i en contra d’aquest projecte, i com tot en aquesta vida es tracta d’establir quines són les prioritats i fer-les passar per davant. Així doncs, cal contemplar avantatges i inconvenients, alguns dels quals em disposo a sintetitzar: en l’aspecte negatiu, les molèsties que haurien de patir els veïns, el fort impacte paisatgístic i l’augment de la contaminació atmosfèrica són els grans contrapesos a situar a la balança. Per altra banda, avantatges evidents com la creació de llocs de treball (la majoria d’ells qualificats), la incentivació d’activitat econòmica i la generació de sinergismes en diversos àmbits (com ara serveis o uns millors accessos a la comarca des de la resta del territori català) exerceixen un potent contrapès.

En tot cas, un cop valorats tots els factors sí que cal posicionar-se amb determinació. No val a tenir una actitud equidistant, i per això em declaro netament a favor de que Osona, i en aquest cas l’Ajuntament de Taradell, presenti la seva candidatura per acollir l’aeroport corporatiu que la Generalitat vol ubicar a la Catalunya Central. En primer lloc, el fenomen conegut com a NIMBY (not in my back yard, que podríem traduir com “no al costat de casa meva”) em provoca de per si un cert rebuig. M’estimo la comarca i en valoro els seus paratges naturals, i no crec que la creació de l’aeroport en suposés la destrucció absoluta, tot i que en suposaria un empobriment; tal i com en suposa l’existència d’habitatges, de carrers asfaltats, de carreteres i de cables d’electricitat. Algú vol renunciar a tot això?

El debat entre el progrés i la preservació de la natura ha de trobar el seu equilibri, que sovint ens volen explicar com a millor defensat amb un crit a favor del “no”. Osona ha d’anar en compte que velles disquisicions com aquesta no li facin perdre oportunitats que d’altres es deleixen per poder aprofitar decididament. Una infraestructura que aportaria avantatges i desenvolupament al territori difícilment pot ser rebutjada, més enllà d’un ecologisme excessivament paralitzador i sempre atenent amb les màximes garanties els drets dels veïns afectats per tal que en rebin el mínim impacte possible.