Volem un port de mar!

Després que el polèmic aeroport de Mont-rodon ha estat desestimat per l’Ajuntament de Taradell, sobretot a causa de la pressió popular, ens hem quedat orfes de propostes absurdes. Davant la imperiosa necessitat d’aferrar-nos al miracle –encara possible- de la doble via ferroviària entre Barcelona i Vic (i per què no Barcelona-Torelló), no deixa de ser estrafolària la insistència del Consell Comarcal a promoure un projecte d’aeroport impossible i, en canvi, renunciar a continuar pressionant perquè el desdoblament de la via sigui una realitat, d’aquí a 12 anys, després d’inacabables dècades de reivindicacions populars.
Això em porta a preguntar si els consells comarcals, que no tenen pràcticament cap poder, serveixen per a alguna cosa que no sigui embolicar la troca, recaptar quatre engrunes pressupostàries, obligar la ciutadania a fer cues per qualsevol bajanada administrativa i marejar la perdiu.
Aquests dies molta gent denuncia el perill de convertir Osona en un nou Vallès, un territori trinxat i massacrat per un excés de polígons industrials, especulacions immobiliàries, carreteres mal pensades, un Eix Transversal que es va inaugurar dotze vegades durant l‘època de govern de CiU i que quan es va acabar va quedar petit, les torres elèctriques de la MAT i una xarxa de comunicacions mal dissenyada.
La prioritat de les administracions hauria de ser una vertebració racional de les comunicacions per carretera i per tren al servei de la majoria de ciutadans, i no d’un grupet de privilegiats que s’ho passen bé volant en petits jets privats. Però no. Sembla que a alguns polítics només els interessa sortir a la foto, dinar amb prohoms de l’economia i engreixar el seu ego.
Des d’aquestes pàgines proposo al Consell Comarcal que endegui una campanya institucional per reclamar una platja artificial com la que volen fer a Los Monegros (Gran Scala) i un port de mar de primera divisió. Això permetria que molts empresaris i gent rica en general portessin els seus iots i els seus velers a casa nostra, amb el corresponent benefici econòmic que se’n derivaria. Es construirien nous hotels, els restaurants s’omplirien, les botigues veurien incrementades les seves vendes i el turisme d’alta volada rellançaria la fama de la plana de Vic arreu del món. D’aquesta manera Osona podria competir en prestigi amb Hawai, Montecarlo, Saint Tropez, Marbella, Torremolinos i les illes dels Mars del Sud.
Però, de nou, ens trobem amb un problema. On fer la platja artificial i el port de mar? A Vic o a Manlleu? A al riba del Gurri, a la del Mèder o al costat del Ter? O potser a Torelló, vora el Ges? La solució: Un referèndum comarcal.