PUBLICITAT SÍ O NO?

Televisió Espanyola tindrà menys publicitat. Així ho va anunciar fa poc el mateix president Zapatero, amb la intenció de que la televisió pública espanyola no faci la competència a les televisions privades en un mercat, el publicitari, que cada dia que passa veu més segmentat el seu pastís. D’aquesta manera, el president vol equiparar la televisió pública estatal al model Sarkozy, qui també va anunciar l’eliminació progressiva de la publicitat en les televisions públiques franceses, fins a desaparèixer totalment l’any 2011.
D’entrada, sobre el paper, el fet de veure una televisió pública sense publicitat sona molt bé, però el que cal saber és qui compensarà els diners que la televisió deixarà d’ingressar per culpa de la publicitat. Perquè el que és evident és que si baixen els ingressos per publicitat només hi ha dues opcions: reduir despeses o compensar els diners amb inversions públiques, és a dir, amb diners del contribuent. I tal i com està el panorama per la crisi, no sé si els contribuent està per massa alegries.
I si es controla la publicitat de TVE què passa amb les autonòmiques? Difícil resposta. En el cas de TV3 és evident que una llei així generaria un problema, perquè, ara mateix, el 37% del pressupost de Televisió de Catalunya depèn dels anuncis i d’una manera o altra s’hauria de cobrir aquesta retallada. Una solució seria aplicar un cànon sobre cada aparell de televisió, com es fa a Anglaterra, però dubto que ningú estigués d’acord a pagar per veure la tele. Per una cosa que ens donen gratis!
El problema de tot plegat és que amb aquest anunci es reobre l’etern debat de la televisió pública i el seu paper. Què ha de tenir més pes, l’audiència o la qualitat? Doncs jo penso que les dues coses. Perquè a l’hora de la veritat de què et serveix fer qualitat si no et mira ningú? I qui ho diu que la qualitat no pot fer audiència? És que potser TV3 no ofereix una programació de qualitat? I encara una altra pregunta: què és la qualitat? Per alguns la qualitat és un programa de llibres i per d’altres la qualitat és poder veure el Barça en obert. És que la literatura és cultura i el futbol no, pensen molts. Potser sí, però el futbol el mira tothom i els programes de llibres no és que siguin precisament líders d’audiència. I la clau per fer una bona televisió és que la gent et miri. De què ens serviria tenir una televisió en català, una eina que normalitza la llengua, si ningú la mirés?
Per tant, penso que la clau està en l’equilibri, en saber trobar el punt mig i poder oferir programes de llibres, però també sèries, concursos, programes, informació, futbol, humor, paròdia i entreteniment. La gràcia de la televisió a Catalunya és que hi cap tot, ja sigui a TV3, al 33 o al 3/24, però això, és clar, val diners, perquè fet televisió és car, molt car.
Quin problema hi ha en què la televisió pública posi anuncis? Penso que cap. I més en el cas de TV3, perquè la gran majoria del seu mercat són els anuncis en català, que no roben mercat a cap de les grans televisions privades estatals. A més, la publicitat, com la premsa, la ràdio o els llibres en català també normalitza la llengua en un país, el nostre, on no anem precisament sobrats de catalanoparlants.
El que jo li diria al president Zapatero, doncs, és que si vol treure la publicitat de Televisió Espanyola endavant, però que TV3, la nostra, la deixi com està, que ja ens la gestionarem nosaltres.