Amorosir el Passeig de Vic

Quaranta anys enrere, moltes ciutats de Catalunya tenien uns encisadors passejos protegits del sol per uns esponerosos plàtans ornamentals. Eren llocs ideals per passejar –d’aquí ve el nom de passeig-, asseure’s en els bancs, prendre un refresc, llegir tranquil•lament el periòdic o conversar amb amics i familiars. Aquest és el cas del Passeig de Vic, fins fa poc.
Després de 18 mesos d’obres i l’excavació d’un monumental pàrquing subterrani, a la fi del 2004 a Vic es va inaugurar la remodelació exterior del Passeig i la rambla del Carme, un espai desèrtic de granit d’una duresa extrema, gairebé sense vegetació ni elements acollidors. Al cap de poques setmanes l’Ajuntament va haver de treure unes pilones invisibles contra les quals van topar desenes de vigatans, molts dels quals van acabar en centres sanitaris.
El passat divendres 17 d’abril, l’Ajuntament de Vic va iniciar una campanya sota el lema “amorosim el passeig”, amb l’objectiu de recollir el màxim de propostes ciutadanes per fer una remodelació en aquest espai ciutadà, fer més amable aquesta emblemàtica rambla i suavitzar-la una mica. Segons el mateix Ajuntament, la remodelació no podrà ser profunda ni es podrà aterrar res. Les úniques actuacions admeses hauran d’estar en la línia de construir espais enjardinats o instal•lar més bancs. La campanya s’allargarà fins al 10 de maig. Una vegada s’hagin recollit els suggeriments i analitzat el resultat de les enquestes veurem què decideix el primer tinent d’alcalde i president de l‘àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic, Xavier Solà. Sorprèn, però, la manera com l’administració local fomenta l’enginy dels governats. Aparentment, les propostes ciutadanes estan acotades a uns supòsits molt encotillats, com ara posar petites jardineres i alguns bancs. Però encara que les limitacions puguin semblar importants, amb una mica d’imaginació per part dels pensadors, i una mica de flexibilitat per part de l’Ajuntament, les possibilitats són infinites.
El senyor Recolons, per exemple, podrà proposar la col•locació de 20 bancs de fusta de pi i 10 jardineres amb la següent varietat de plantes: pixallits, cascall, ortigues, agram, alls, alfàbrega, cicuta, arços, espígol, lliris, algues i pebrots. En canvi, la senyora Tutusaus podrà suggerir que en comptes de bancs, s’instal•lin 15 sofàs, 25 butaques i 12 jardineres amb matapolls, estramoni, bruc, esparregueres, ginesta i fonoll marí. Per la seva banda en Llorenç Cagamandúrries estarà en condicions de demanar la instal•lació de 25 tresillos, 12 tauletes de nit, 17 calaixeres, 45 canteranos i 33 jardineres amb tomaqueres, enciams, romaní, farigola, cebes, albergínies, sajolida, maduixeres, saüc, trèvol, gessamins, rosers i satalies.
Un servidor de vostès, d’arrels més aviat surrealistes, demano al senyor Solà que el departament d’urbanisme munti un gran safareig municipal per rentar la bugada vigatana, 357 gàbies de grills, 35 “camaturques” per fer la migdiada, 23 confessionaris de fòrmica i acer inoxidable, 5 banyeres de marbre de Carrara i 40 jardineres plenes de xuclamels, potes gat, cards d’eriçó, mongeteres, herbes de mala llavor, camamilla borda, filipèndules vulgars, cigroneres, patateres, marihuana, pèsols, peus de galls, camabrunes, viperines, veces, xicòries, menta, herba-col, rementeroles, matacabrits, ensopegalls, pulmonàries, gratabous, raves de mar, ensopegueres de roca, escanyabocs, pensaments, sanguinàries, mostassa, dents de lleó, carlines, parraques, nicotina, argelagues, galinsogues, sisimbris oficinals, nyàmeres, naps i cols, escurçoneres, ravenisses, bufalagues, carbassoneres, xucladors, ranuncles bulbosos, parentucellies viscoses, frares d’estepa i semprevives bordes. Si la meva humil petició queda desestimada, suplico als meus governants que, com a mínim, instal•lin dues sorreres perquè els nens i les nenes puguin aixecar castells i flams de sorra. Amén.