La fibromiàlgia és real

Sembla ser que finalment, al trobar amb les investigacions de l’Hospital del Mar lesions en la musculatura dels pacients de fibromiàlgia, es demostra que els dolors dels afectats són reals.

Després de massa anys de patiment i sobre tot d’incomprensió, esperem que s’obri un camí d’esperança per a nosaltres doncs la majoria som titllats de malalts imaginaris, saprofits, maniàtics, neuròtics que només pretenem viure del “qüento”. I més si després de molts intents aconseguim una invalidesa, fins fa poc, per considerar-nos malalts mentals i no pas pel dolor i cansament constant i invalidant que patim.

Potser seria hora que més d’un entonés el seu “mea culpa”, especialment els metges que ens han atès de mala manera agreujant els nostres mals degut a la seva indiferència i mala actuació. Ignorar la malaltia ha influït negativament i en molts casos ha destruït persones i famílies senceres. És fàcil imaginar el martiri que significa anar de metge en metge rebent gairebé sempre males cares, ineptitud i prepotència.

Esperem que ara, amb les proves evidents deixi de ser una malaltia maleïda, s’inverteixi en investigació (dels diners recollits a la Marató per malalties que cursen en dolor, diuen, que no se n’ha rebut ni un cèntim) i es trobi finalment quelcom per tal de guarir-nos i poder integrar-nos socialment. Personalment i moltíssima gent, hem trobat força millora amb l’ozó i no podem entendre perquè Salut es mostra tan tancada al respecte.

Per tal de col·laborar en la difusió de la malaltia i facilitar que se’ns comprengui i respecti, he penjat un escrit novel·lat, a la web www.joescric.com amb el títol Estimar-me, per què no? Es pot descarregar gratis i m’agradaria molt compartir-lo amb vosaltres.