GRÀCIES BARÇA, ADÉU CRISI

Gooooool! Fa un mes que a Catalunya no se sent una altra cosa. Als bars, a les terrasses, a l’escola i a l’ascensor ja no es parla de res més que no sigui el Barça. El futbol ha matat la crisi, si més no de moment. Ni finançament, ni Estatut, ni atur, ni traspàs de rodalies. A Catalunya, el que realment importa és el Barça (i que em perdonin els aficionats de l’Espanyol).
El follonero, sempre amb el ganivet afilat, li preguntava al president Montilla abans de la final de Copa de rei si canviaria la Copa del Rei pel concert econòmic basc. Naturalment, la resposta era que sí! El que no tinc tan clar és si els catalans haguéssim respost de la mateixa manera. De fet, ara fa tres anys, en el programa El Club de TV3 es preguntava a la gent què preferia: Estatut o Champions? I la gent preferia la Champions! A posteriori s’ha vist que era una bona elecció perquè per tenir aquest Estatut era millor quedar-se amb la Champions. I qui se’n recorda ara de la grip nova? El gol d’Iniesta a Londres ens l’ha curat a tots.
És el poder del futbol. Un esport capaç de treure 100.000 persones a Canaletes per celebrar una victòria. Som incapaços de sortir al carrer per demanar el finançament o per protestar per rodalies, però només falta que Iniesta marqui a l‘últim minut perquè milers de catalans, de manera espontània, saltin al carrer a celebrar-ho.
Marx deia que la religió és l’opi del poble. Ara caldria canviar aquesta frase per dir que el futbol és l’opi del poble. De fet, per molts el Barça és gairebé com una religió, en la que el Camp Nou fa d’església que cal visitar cada diumenge i on l’himne és el pare nostre que cal recitar cada vegada que es vol combregar.
La diferència és que el nostre Jesús no és de Natzaret, sinó argentí, de la Pobla o de Fuentealbilla. Si fins i tot el Papa Joan Pau II era soci del Barça.
Fa bé Zapatero en ser del Barça, perquè si no fos per ell la veritat és que últimament les estaria passant encara més magres i de res li servirien aquests descomptes que es treu del barret, com si Espanya fos un supermercat on et fan rebaixa per dur la targeta client. De fet, jo si fos ell, ja estaria pensant en fer una lliga d’estiu. Seria la manera de mantenir la gent distreta.
La llàstima de tot plegat és que això ja s’acaba. Després del 2 a 6 del Bernabeu, de la Copa del Rei, del gol d’Iniesta, i del títol de lliga, ara totes les esperances estan posades en Roma. Si la pilota entra, tindrem dues setmanes més sense crisi, però si el Manchester guanya ens haurem d’esperar fins el setembre per tornar a ser feliços i oblidar-nos dels problemes reals. Per això només em queda dir que… Força Barça!