Què uneix la Catalunya Central?

Han sentit a parlar d’una “cosa” que volen fer, que es diuen vegueries? Sona com una mica medieval, oi? De fet, l’origen del concepte vegueria es remunta pels volts del segle XIII. Va ser una forma d’organització territorial a Catalunya fins al 1716 –se les va carregar el Decret de Nova Planta; saben de què parlo, oi? –, i una vegueria corresponia ni més ni menys al territori sobre el qual tenia potestat un veguer. Caldrà que tinguem clares aquestes i algunes altres coses, perquè les vegueries no són només part del passat de Catalunya. Tal i com estableix l’Estatut de Catalunya aprovat el 2006 (i que encara no sabem si és constitucional o no) les vegueries són el futur pel que fa a l’organització de l’administració pública del nostre país damunt del territori.

I dins d’aquest nou mapa català, als osonencs on ens toca? Doncs entreveient que no hi ha massa possibilitats que prosperi la reclamació per la Vegueria de l’Alt Ter (Osona, el Ripollès i la Garrotxa), les previsions dels que manen ens engloben dins la Vegueria de la Catalunya Central. Bé, no? Central, es pot relacionar amb centralitat, importància, prestigi, poder… Però ep, no hi serem pas sols, eh! També formaran part d’aquesta vegueria les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès i l’Anoia. Arribats a aquest punt, cal preguntar-nos: què ens uneix als que formem part de la Vegueria de la Catalunya Central? Tenim un veguer comú (regint-nos per l’antiga definició), o quelcom que ho simbolitzi?

De moment, sembla que el que compartim amb més assiduïtat són les desavinences. Tan si parlem de projectes públics, com de privats. L‘últim episodi, la reunió entre els alcaldes de Vic i Manresa per parlar d’una proposta universitària comuna, que des del Bages s’ha reinterpretat com una opa hostil de la UVic per quedar-se amb la FUB (Fundació Universitària del Bages). Fins i tot ja hi ha campanya on-line al respecte (sense això no ets res): per corroborar-ho podeu visitar http://amanresapublica.blogspot.com. La ubicació d’un aeroport corporatiu en va ser un nou exemple, amb Òdena (Anoia) com a flamant vencedora després de la rendició de les propostes adversàries provinents d’Osona i del Bages. Segurament, però, el que ha mostrat més clarament aquestes rivalitats (sobretot entre Vic i Manresa) ha estat l’assignació de les delegacions de les diverses conselleries de la Generalitat a la Catalunya Central, que les dues ciutats s’han disputat, recriminat i manllevat mútuament. I encara queda per resoldre com anirà això de la capitalitat de la vegueria, un tema que dóna per molt però sobre el qual, en definitiva, tampoc hi ha acord.

Sovint els osonencs podem presumir, sobretot si estem conversant amb algú que viu a l‘àrea metropolitana, de la tranqui•litat amb la que es viu a casa nostra, sens dubte un dels grans motius que confereix a aquestes terres aquell grau més de qualitat de vida, tan propi del que en algunes ocasions s’anomenen les “zones rurals”. Que a ningú se li oblidi que capitalitats, seus, institucions, industries, aeroports corporatius, universitats i demés projectes engrescadors aniran esquerdant aquesta imatge tant bucòlica. Ep, i que consti que no m’estic posicionant en contra de tot això (ni a favor), només és una reflexió per tal que ningú se senti, de cop i volta, sorprès i enganyat, tal com si li haguessin girat cap per avall el lloc on viu d’un dia per l’altre.

Encara que de moment no es respiri massa inquietud al respecte, caldrà veure com es materialitza l’ambiciós projecte territorial de les vegueries (que en teoria ha d‘ésser operatiu el 2011, és a dir, no pas tan enllà). El Conseller de Governació, Jordi Ausàs, resumia clarament amb quina intenció es volen posar en funcionament les vegueries, en substitució de les diputacions: deia que es vol dissenyar una administració més àgil, funcional i pròxima als ciutadans. Molt bé, em sembla que només cal dir que per aconseguir això entre tots caldrà fer un esforç per abandonar l’orgull propi i l’afany de centralitzar poder. Que afluixi Manresa, que afluixi Vic, que afluixi Berga, que afluixi Igualada, que afluixi Solsona… i després en parlem. Ara, que quedi clar que compartim una vegueria, i tots no podem ser veguer.